ELS ESPANYOLS, PER EMPRENYAR QUE NO SIGA

ELS ESPANYOLS, PER EMPRENYAR QUE NO SIGA

Per la mala baba que tenen els espanyols de casta (res a dir dels circumstancials), per l’obsessió imperialista que els obnubila, i perquè tot és una qüestió genètica, per tot plegat no poden reprimir les ganes d’emprenyar-nos, agredint-nos i en qualsevol moment que poden, nyac, foten-nos la garrotada (o pim-pam-pum, com féu Franco, que és pitjor).

No sols per les ganes sistemàtiques que ens tenen, sinó també perquè són uns burros, hem assistit aquests darrers dies a una nova agressió: la bajocada de la delegada del govern central, a Madrid. Ben mirat ja és una redundància que aquest govern hi tinga cap delegada. Més càrrecs i més despeses.

Ja sabem que aquesta senyora volia prohibir l’entrada d’estelades a l’estadi Vicente Calderon, on avui s’hi jugarà la final de la Copa del Rei, de cos present. Davant de les protestes i recursos de tothom, de l’actitud de les autoritats catalanes i del ressò mediàtic del tema, a nivell mundial, etc. un jutjat ha desautoritzat aquesta senyora.

Les estelades, doncs, avui onejaran victorioses a Madrid, segurament el doble de les que ho haurien fet si no haguera estat per la delegada. Quina gràcia que s’hagueren substituït les estelades per les banderes escoceses, que era la resposta que estaven preparant els nostres organitzadors. Ara sols falta que guanyem el partit, perquè la festa siga completa, en tots els sentits.

Hauríem de fer unes reflexions i unes preguntes. En primer lloc, per què volia la delegada prohibir que els catalans portaren estelades? Amb quina autoritat actuava? I amb quina legalitat? Segons el jutge, la delegada no tenia raó i les estelades podran omplir l’estadi. La prohibició, doncs, era il·legal. Com el ministre de justícia donava la raó a la delegada, què diu ara? I la senyora Soraya, i el mateix Rajoy, que també estaven al costat de la delegada, què diuen ara?

Més reflexions, ara especulant sobre la incidència que poden tenir aquests fets en les properes eleccions. Quina traducció electoral tindrà l’afer, no sols a Catalunya, sinó a tot l’Estat? Jo crec que a Madrid no ho han calculat bé, perquè pel ridícul que han fet en el tema de les estelades, els partits espanyols no poden guanyar cap més vot, sinó en tot cas, perdre’n.

A Catalunya i als territoris pròxims, serà tot al contrari i per aquests fets augmentaran els vots nacionalistes. És el que se li ha recriminat a Rajoy, que amb la seua política anti-catalana ha fet créixer la resposta nacionalista, més que decréixer. Els nacionalistes li hauríem de dedicar una sardana irònica i sarcàstica, perquè quede immortalitzat que, sense ell voler-ho, en realitat ens ha fet un favor. Jo faria la lletra.

No deixem a part els podemites, sinó al contrari. Pensem que també en ells tindrà molta incidència tot aquest assumpte. Al cap i a la fi, són l’únic partit estatal que s’ha compromès a permetre el referèndum de Catalunya, i ara encara tindran més clar que a base de prohibicions no es pot doblegar els catalans. Crec que l’actitud de l’Ada Colau és suficientment aclaridora.

Mentre hem estat entretinguts amb el tema de les estelades han aparegut unes notícies molt importants, que han de tindre un bon tractament electoral, si els partits no baden: la desaparició dels diners de les pensions i la culminació de la ruïna de l’Estat.

El cas de les pensions és més greu, i enormement important, perquè pot irritar els pensionistes, que som milions. Com les enquestes diuen que els seus vots són majoritàriament populars, fer-los saber aquest fet és importantíssim perquè no voten el PP. Pense, doncs, que aquest és un tema clau perquè Rajoy perda les eleccions.

L’altre assumpte, el de la situació ruïnosa de l’Estat que han proclamat a Bruxel·les, deixa en evidència que són mentides tot el que van dient els del PP: que han abaixat el dèficit, que estem de puta mare, que sols falten quatre anys més perquè tothom tinga treball. Fins i tot Aznar, encara que evidentment no és de fiar, s’ha posat a criticar Rajoy per aquest assumpte.

Finalment avui no puc deixar de referir-me, una altra vegada, a l’eminent cardenal Cañizares, que continua decidit, en la seua línia més retrògrada, ara a declarar una guerra sexual, antigay, antifeminista i antipapal. Supose que Francesc, que l’ha rebut al Vaticà, li haurà dit que ara que estic aproximant-me a les mongetes, per a fer-les diaconesses, ara tu em fas la contra?

Enric Muñoz, que estudià als jesuïtes, em diu que hi castigaven la indisciplina amb molta disciplina. Què li haurà dit el Papa, què li haurà fet? L’haurà castigat? A Enric, que era un poc rebel, un jesuïta el colpia amb el puny tancat i amb l’anell que esgrimia amenaçador. Muñoz, venga usted, i paf, paf. És una idea. Crec, però, que el millor seria retirar Cañizares, perquè morta la cuca s’acaba el verí. Deixar-lo solt és una temeritat.

I etcètera, etcètera. Quina setmana! Que guanye aquesta tarda el Barça, Senyor.