Article penjat en la wweb de SAÓ, EL DIA 30 DE MAIG DE 2016
La cotinia i el canyissarisme
Vaig suggerir no fa gaire que l’església
hauria d’aprovar un nou pecat, la cotinia, incorporant-lo al catàleg
dels més greus. Si hi ha el pecat de simonia, del fet que Simó el Mag
volgué comprar el do d’imposar les mans i fer miracles, ara, del fet que
Cotino aprofità la visita del Papa a València per a lucrar-se, podríem
considerar la cotinia, com el pecat de mercadejar i lucrar-se amb les
coses sagrades. Simonia i cotinia, dos pecats que s’assemblen, però no
són el mateix, perquè la cotinia és més greu i actual.
De moment, no sé si li han dit res de la
meua idea al Papa, però aprofitant que el director Boscà m’ha invitat a
escriure en la revista, torne a insistir, perquè és segur que ara si que
l’assabentaran, no debades Saó, a més d’una bona revista per a gent
intel·ligent, també ho és de la gent més sana d’anar a missa, del clero
progressista, dels capellans exclaustrats…
Crec convenient que al Vaticà accepten la
meua proposta, per si tenen previst algun viatge papal a Miami, Nàpols,
Panamà, Sicília, Xicago… o alguna república bananera, centre-africana o
oriental. Arribat el cas, si s’hi troben amb algun personatge semblant a
Cotino, tindran el mot oportú, la cotinia. Agrairé que els lectors de
Saó em recolzen en la idea.
Un altre perill amenaça l’església, i
també és de marca valenciana: el canyissarisme. El nom ve del cardenal
Cañizares, traduït en Canyissars, perquè ja que ell no fa res per
normalitzar lingüísticament l’església, en venjança el rebategem. De la
mateixa manera que de Pelagi, d’Arrià, de Calví, de Luter, etc. ve el
pelagianisme, l’arrianisme, el calvinisme, el luteranisme, etc. propose
el canyissarisme. En què consisteix? En fer la contra a les directrius
del Papa, si ell diu blanc, dir negre. Això si no és una heretgia, si
que és una rebel·lió intolerable.
Tres exemples: el Papa s’ha mostrat a
favor d’ajudar els fugitius de la guerra i la misèria, que venen a
Europa cercant pau i treball. Canyissars, en contra de Francesc, ha
advertit que no tots els fugitius “son trigo límpio” i que on anirem a
parar els europeus, tan cristians com som. Exactament fa el mateix
discurs que la dreta xenòfoba europea. Canyissars és xenòfob.
Altre exemple és que el Papa no condemna
els gays, lesbianes, etc. Qui sóc jo per a fer-ho, diu. Canyissars, al
contrai, sí que sap que vol condemnar-los sense pal·liatius. Francesc
féu com Crist, quan salvà l’adúltera que anaven a lapidar a Jerusalem:
qui siga net de pecat que llance la primera pedra. Canyissars no pensa
el mateix i condemna immisericorde els gays… sense caure en el compte
que l’església n’està plena a vessar.
El tercer exemple és que el Papa està
disposat a consagrar dones diaconesses, Canyissars diu que ni pensar-ho,
que Crist ja no volgué les dones i per alguna cosa seria. El cardenal
menteix, sense voler o volent, perquè sap que la institució no l’ordenà
Crist sinó els successors de Pere. També sap el protagonisme de les
dones que seguien Jesús, i que fins i tot foren les primeres que
arribaren al seu sepulcre i donaren la notícia que havia ressuscitat.
Sobre això vull dir contar un succeït, que em passà a mi.
Tot just fa ara nou anys, el director
teatral Benja Domènech (de Silla) s’havia compromès amb unes
parroquianes, a organitzar una vetlada, per a commemorar el centenari
del robatori del copó i les hòsties de l’església, retrobades a
continuació i que, des d’aleshores, es conserven incorruptes. Em va
comprometre a fer el text. Jo aleshores era l’alcalde del poble,
radicalment partidari de la separació de l’església i l’estat.
Pensí amb un auto sacramental de
Timoneda, El castell d’Emaús, del qual fiu una adaptació. Com em vaig
haver d’empassar els evangelis, n’aprenguí molt. Hi ha l’escena en què
un pastor es troba amb els deixebles de Jesús, que s’havien reunit amb
les tres maries, i els demana explicacions del que estava passant a
Jerusalem i què era allò de l’eucaristia. Qui li dóna les explicacions?
En la meua adaptació foren les tres dones, Maria Magdalena, Maria
Cleofàs i Maria Salomé; els homes no digueren ni piu.
Un bisbe, que havia llegit l’adaptació,
em va advertir que s’havia adonat de la meua manipulació en aquest punt.
M’excusí dient-li que ho havia fet a posta, per donar el màxim
protagonisme a les dones, i superioritat. No foren les primeres en
arribar a la tomba de Jesús, les tres maries? Li vaig dir que havia
demanat al rector alguna explicació i que em digué totalment convençut:
“perquè són unes furones i volgueren arribar abans que ningú”.
Tant el bisbe, com el clero assistent a
l’auto, es feren un tip de riure de l’explicació teològica del bondadós
don Fernando Gómez Císcar. De tota manera, l’església sempre les ha
volgudes fora del sacerdoci.
El bisbe també advertí de la manipulació
lingüística en la meua adaptació, fent que l’ama de l’hostal on soparen
Jesús i els apòstols, que era una esposa dèspota i castellanoparlant en
el text timonista, es convertira en una dòcil i simpàtica esposa i
canviara de llengua, gràcies a la presència de Jesús. És que com vostès
no fan res per la normalització lingüística, l’he feta jo, li diguí.
Tornant a Canyissars, encara podríem
subratllar el seu deler per governar amb mà dura. Fa poc ha reordenat la
Universitat Catòlica, perquè “no me hacen caso”, es lamentava i ell vol
que tothom l’acate. El cardenal està afectat de cesarisme i no és
l’únic entre els governants de l’església.
Com la desviació del cesarisme sols la
cura la democràcia, que evidentment sa eminència no sap què és, crec que
els fidels catòlics haurien de fer alguna cosa, perquè qui calla
atorga. Poden preguntar-se sobre la poca traça, o el poc ull de
l’Esperit Sant elegint aquest personatge, entre tanta bona gent que hi
ha en el clero valencià. També poden preocupar-se per saber què pensa
fer amb Canyissars, el Papa.
Els no creients també tenim feina, sobre
tot perquè aquesta gent reben diners de l’Estat. Malgrat que són
emparats pel Concordat, han de complir unes regles mínimes i
democràtiques, començant per les lleis. Han de pagar l’IBI dels béns
immobles que tenen, han de fer declaracions de renda, han de complir la
legislació en matèria educativa…
És necessari que canvie la situació,
perquè serà millor per a tots. S’ha de denunciar el Concordat, perquè
se’ls acabe la mamella dels diners públics. Com digué Crist, cal donar a
Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada