LA PELL FINA DE LA DRETA I SIMILARS

LA PELL FINA DE LA DRETA I SIMILARS

 

Em crida l’atenció la hipersensibilitat d’alguns personatges, especialment de la dreta i del clero, però també de membres de la casta socialista. Pel que es veu, tenen la pell tan fina, que se’ls irrita si ningú els critica. No estan fets per a suportar cap contrarietat, pobrets! Amb tantes cremes que hi ha al mercat!

Sense anar molt lluny, ara mateix, el govern central exigeix al govern valencià que rebaixe el to crític que mantenen, perquè en cas contrari no milloraran el finançament. Reconeixen que els valencians estem infrafinançats, però que malgrat que tenim raons de sobra per a protestar, exigeixen la submissió i silenci del govern valencià. Quina cosa més repulsiva!

Es tracta dels diners del FLA  (fons de liquiditat autonòmica, o siga diners per a pagar deutes immediats), que no té res a veure ni amb el deute històric, ni amb les diferències de comptabilitat de les dues administracions, ni amb les inversions pendents, ni amb els criteris més justos de repartiment de les aportacions de l’Estat, etc. Finalment, com estem en eleccions, aquells han cedit i pagaran. Bufa-li, que té gonia.

 Mentre ens demanen que callem, però, el ministre Montrolo (és un acudit madrileny) sí que pot dir el que li ve de gust, del gust més agre que destil·la. No m’hi vaig a posar altra vegada amb ell, perquè crec que ja és un cadàver, al qual se l’estan menjant els cucs de les mentides sobre l’amnistia fiscal, l’incontrol dels evasors fiscals, els tractes de favor als de la cassola, etc. En realitat, tot el govern actual ja és un cadàver, que malgrat que la incineració està prevista el 26 de juny, continuaran pudint fins el final.

Un altre personatge també de pell fina és l’eminent cardenal Canyissars (torne a insistir que l’he castigat normalitzant-lo lingüísticament, ja que ell no accepta l’ús del valencià a l’església). Quina figura més contradictòria amb les postures del Papa, fent-li la contrària en tot. Jo ja he suggerit que el Vaticà accepte una nova heretgia, la dels qui, per sistema, fan la contra al Papa. Propose que s’hauria de dir el canyissarisme.

Com tothom sap, i dic tothom perquè ho saben a tot el món, aquest personatge és xenòfob, perquè està en contra de la vinguda a Europa dels qui fugen de la guerra. Diu que no tots els refugiats són trigo límpio i que a on arribarà la cristiana Europa amb tant de moro per ací. Jo ja li vaig advertir que tampoc tots els capellans, cardenals inclosos, ho són, de trigo límpio, i que si els europeus van o no a missa, la culpa no serà pels moros.

També és homòfob i està en contra de l’homosexualitat. Davant de la barbaritat i de les protestes que li han caigut a sobre, ahir mateix intentava rectificar afirmant que ell vol molt els gays i les lesbianes, “als qui estime molt, els valore en la dignitat que els correspon com a persones...”. Quina eminència, quina intel·ligència, quina claredat d’idees! Com quedem, senyor cardenal? Els vol o els condemna?

I és ginecòfob, o siga que té fòbia a les dones. Tota la política del seu reconeixement, la política i la ideologia de gènere, troba que és una amenaça a la família, a l’home i a la humanitat. Nyaca, el paio! Quan s’estan fent tants esforços a nivell mundial per anar acabant amb la discriminació de la dona, ell proposa tot el contrari.

Evidentment, Canyissars fomenta l’odi, precisament quan el Papa té en marxa l’Any Sant del perdó. S’ha posicionat contra mitja humanitat, o contra la major part de la humanitat, perquè també critica les polítiques de l’esquerra. Així que fent una suma de les dones, més els fugitius i immigrants, més els gays i lesbianes, més les esquerres de tot el món, més l’església compromesa, amb el Papa inclòs, més les persones de bona fe... Canyissars està contra la major part de la humanitat.

 

Però, a qui té del seu costat? Evidentment, a la cort dels addictes a la Capa Magna, a l’Opus Dei, a les beatetes i mongetes més ingènues, al PP amb la Bonig inclosa, a Rouco... També pensen com ell els del Palmar de Troya, els islamistes més fanàtics, Trump... La gent més carca del món, en definitiva.

I com Puig i Oltra l’han criticat, ha respost com una tia maria, en lloc de fer-ho com un príncep de l’església. Els ha dit traïdors, covards i estúpids, i els ha acusat d’incitar a l’odi (precisament ho diu ell, que és qui hauria de callar). I els ha comparat amb Franco, que si que cal tenir collons per a dir una bestiesa així. Davant de la situació, l’església progressista valenciana ha demanat al Papa de fer-lo fora de l’arxidiòcesi.

En fi, per respecte als qui creuen en Déu, en la Trinitat i en el paper de l’Esperit Sant en l’elecció i consagració dels bisbes, crec que segurament el que passa és que Canyissars ha perdut l’oremus i per això predica el contrari que el mateix Papa. Els qui no tenim la possibilitat de creure que els burros volen, però volem ser més “caritatius” que ell, creiem que el que passa és que el cardenal és un fatxa integral i no pot remeiar-ho, o que està com una cabra.

Vull acabar fent una altra referència, ara a la pell fina de Susanna Díaz. Encara que a primera vista semble com una haca sevillana, dòcil i ben aparellada, en realitat li agrada més anar al trot i triomfadora. Estrellita Castro, com si l’haguera coneguda, ja cantava: el tronío, la guapeza, la solera, y el embrujo de la noche sevillana; a su grupa voy lo mismo que una reina, con espuelas de diamantes a los pies, que luciera por corona y como peina, la majeza del sombrero cordobés.

Doncs molt bé, aquesta dama, amb aspiracions de reina, de moment de secretària general del PSOE, també té la pell tan fina que s’irrita només de veure els de Podem. Ella, que és baronessa, encapçalà la posició irreductible dels barons i baronets, que féu impossible el pacte entre el PSOE i PODEM en les eleccions passades, precisament quan els era avantatjós. Després del 26 de juny l’hauran d’acceptar, en pitjors condicions, si es confirmen els pronòstics. Tantes bones cremes que hi ha per a les pells irritades, senyora Díaz!