ENVELLIR I QUEDAR-SE EN PILOTES
Si tens la (suposada) sort de no morir-te més aviat i arribes a vell i
no t’enutges per això, la vida et reserva una sèrie de sorpreses que
cal saber aprofitar, perquè algunes són positives i altres són
inevitablement el preu que has de pagar per haver resistit els embats de
la vida. Faré breument una ressenya d’aquestes sorpreses, començant per
les positives. En primer lloc, el fet que la gent vaja oblidant-se de
tu t’estalvia marejos, aniversaris i saraus indesitjables. També van
oblidant-te els voltors que t’empaitaven oferint-te les coses més
absurdes i beneites. També et deixen al marge de projectes i
d’iniciatives, sobretot si són de futur, perquè tu ja no en tens. La
vida tot era fum de botja i va acabant-se a poc a poc. Ara ho veus molt
clar i finalment sols confies en la tranquil·litat total, i si pots fer
alguna cosa que siga únicament la que et vinga en gana. Al final pots
fer d’anarquista romàntic, que és el que sempre havies volgut.
Ara bé, també hi ha les sorpreses degudes a les calamitats físiques
pròpies de l’edat, que cal saber suportar amb paciència, fins i tot i en
alguns casos, amb resignació (franciscana). Al marge de la salut que
hages tingut al llarg de la vida, ara comencen a sortir-te’n nafres per
tot arreu: colesterol, pròstata, colon, la vista, l’artrosi, tensió
alta/baixa, mancança de vitamines, de minerals, anar restret o
disentèric, la incontinència urinària, algun queixal que et destorba…
Com ara no tens cap alternativa, has d’anar a cal metge, i seguir els
martiris d’anàlisis, TACS, píndoles de tota mena, intervencions…
I que
tot quede així, perquè hi ha les coses més greus i insuportables com
l’alzhèimer, el pàrkinson o algun càncer definitiu, que també cal saber
afrontar. És ara quan els vells ens quedem com quan nasquérem, en
pilotes, indefensos i incapaços. I el que és pitjor, emprenyant i donant
més pena que altra cosa. Morbositats a banda, al remat tot s’acaba amb
la mort, i per això és inexplicable que es facen tants esforços per
allargar aquests moments dels habitants privilegiats “del primer món”.
Seria millor per a la humanitat que aquests enormes esforços es
dedicaren a remeiar les calamitats de les criatures i dels joves i les
famílies dels països més pobres.
(article publicat a la revista SAÓ. 16/09/2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada