02/09/2019
EL REPUNT núm. 5
EL REPUNT núm. 5
HA PASSAT AGOST I ESTEM COM ESTÀVEM, O PITJOR
Em referisc en primer lloc a la funció de teatre (sainet, vodevil o
esperpent) que estan protagonitzant el partit socialista i el podemista. No
hem vist, ni ens han filtrat, que hagen fet res per a avançar en la
confecció del pacte que prometien; pot ser que l’han fet d’amagatotis,
però sembla que no; per tant, es mantenen en les mateixes posicions, com
si foren uns crios maleducats (ara t’ajunte, ara no t’ajunte),
i mentrestant el temps s’acaba. Jo, malgrat tot, vull creure que al
remat cediran una mica cadascú de la seua part i que arribaran a
entendre’s. Si no ho fan, passarà tot açò: que la història els dedicarà
tot d’improperis i riotes, que la frustració s’empararà de la gent que
hi confiava… i que la dreta cavernícola guanyarà les properes eleccions.
Personalment, i als meus anys, els dedicaré tot el meu menyspreu i
malediccions, amb versos sarcàstics i corrosius inclosos (ja n’he
començat un que fa: Són més burros que Tacó/ els d'en Pere i els d'en Pau/ i si no troben solució/ serà perquè són un frau…)
Però el nostre teatre (sainet, vodevil o esperpent), que pot acabar
en la catàstrofe política de l’esquerra, no és res en comparació amb les
calamitats que s’anuncien imminents per la raó del canvi climàtic, que
estem provocant nosaltres mateixos. Els científics confirmen que la
desaparició dels casquets polars tindrà greus conseqüències a nivell
global i que la contaminació de l’aire podrà arribar a nivells
d’impossibilitar la supervivència de la humanitat. I per tant proposen
fer una sèrie de coses: limitar l’ús de l’avió, que és el mitjà de
transport més contaminant i usar el tren, que contamina menys. Consumir
productes de proximitat, evitant així els transports de llargues
distàncies, de les coses que tenim a l’abast; per exemple, no importar
taronges de Sud-àfrica, tenint-ne tantes a València.
També ens asseguren que l’energia solar és la millor, cosa que ja se
sabia però que no els interessava als magnats del petroli, i per això no
es promocionava, ni s’hi facilitava la seua instal·lació. Que no hem de
llençar tant de menjar al fem, ni fer un ús tan abusiu de l’aigua,
perquè és un bé escàs. Que hem de reciclar més i que no hem de comprar
tanta roba, fent durar més la que tenim. Que hem de reduir el consum de
carn roja i menjar pollastre. Que hem de reduir l’ús dels vehicles
privats i utilitzar més els públics. I reduir i fer desaparèixer els
plàstics, que són altament contaminants i difícils de reciclar…
En totes les coses que hem de fer per a salvar el planeta, cada
vegada estem pitjor, perquè majoritàriament no fem ni cas. Els governs
tenen una gran responsabilitat en el deteriorament del medi ambient i no
actuen com caldria i això és una política suïcida. La majoria dels
governs estan collats per les grans empreses del petroli, que sols miren
pels seus guanys més immediats i compren les voluntats dels polítics.
Fins i tot hi ha governants que estan tan implicats en aquesta maldat,
que neguen que hi haja cap canvi climàtic i en això Trump és el
principal dels energúmens negacionistes. Totes les desgràcies que estem
patint, sequeres que van en augment, enormes incendis i desaparició de
la massa forestal, pluges immenses… són conseqüència del comportament
bàrbar d’aquests governs i de tots nosaltres a continuació. L’esperança
que es prenguen mesures immediates i dràstiques per a evitar
l’apocalipsi final és enormement limitada i cada dia que passa ens
aproximem més a l’hecatombe.
Davant d’una situació tan desesperada, ha sorgit un raig d’esperança,
perquè els joves de tot el món s’estan autoconvocant i comprometent a
pressionar tots els governs perquè canvien d’actitud enfront de la
catàstrofe. Són les “vagues escolars pel clima”, que inicià la jove sueca Greta Thunberg,
que van estenent-se com una taca d’oli imparable. Crec que la nostra
obligació és donar suport a aquesta joventut, perquè fan el que no fórem
capaços les nostres generacions, que malgrat les repetides
advertències dels científics no en férem cas i deixàrem que els magnats
del petroli i els governs més poderosos i corruptes, ens dugueren a la
situació crítica en què ens trobem (i els ex-alts càrrecs que estan
cobrant d’aquestes empreses en són la prova, com l’immensament descarat
d’aquell ministre Soria). Estem pitjor que estàvem.
I respecte del Procés estem a punt de conèixer la sentència del
Suprem, que tothom suposa que serà especialment dura i profundament i
visceralment anticatalana, com no podria ésser d’altra manera, venint
d’on ve la sentència: d’Espanya. Amb això encara s’ampliarà més l’abisme
entre Espanya i Catalunya, que arribarà a total. Ara bé, qui quedarà
més malparada? What is the question. Jo ja fa temps que pronostiquí que
Espanya perdria molt més que Catalunya, especialment perquè nosaltres ho
tenim molt malament des de sempre, des de gairebé sempre i per tant no
tenim res a perdre: ho tenim tot perdut i sols podem guanyar alguna cosa
en aquests moments. Espanya és la que pot perdre més i ja ha començat,
perquè el judici ha estat contemplat a tot el món i tothom se n’ha fet
creus i així ho han manifestat organismes i entitats, començant per
l’ONU. Un veredicte especialment negatiu els caurà a sobre del cap als
espanyols, doncs.
Tant que se’ls cau la bava parlant de la història d’Espanya que s’han
inventada, no entenc com encara no han caigut en el compte que d’aquell
famós imperi que tenien ho han anat perdent tot, i que ja els queda ben
poc, i sempre amb el mateix esquema: els pobles dominats se’ls han
rebel·lat, ells els han declarat la guerra… i finalment l’han perduda,
perquè les colònies s’han independitzat. Haurien de canviar de política i
deixar d’enviar la seua gent “a por ellos”, però és
històricament evident que són incapaços de governar, si no és sotmetent
els pobles i que els agrada tenir la paella pel mànec, fins que el mànec
se’ls romp i… es queden sense. En el nostre cas, després de l’inic
judici, què faran per a “governar” onze milions de catalans, si la
majoria els rebutja?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada