EL REPUNT nº 7
FAKE NEWS POLICIALS I FISCALS…
Ara diuen fake news al que sempre hem dit mentides, enganys i
falsedats per a fer creure el que no és, i així conduir la gent
interessadament. Açò és tan antic com la humanitat i la història que
estudiem, la major part de les vegades se l’han inventada els que han
manat i que han escrit i escriuen els governs i els “historiadors” a
sou. Per exemple, la història d’Espanya, en la qual nosaltres quedem tan
malament, que ni existim o som marginals. Per al proper dia de la Hispanidad faré un Repunt extraordinari, al respecte.
Els qui som escèptics amb tot el que diuen “ells”, normalment hem
aguantat i aguantem tant com podem, fins que arriba el moment que diem
que ja està bé, que ja n’hi ha prou amb tanta mentida, i aleshores diuen
que fem terrorisme, quan en realitat no matem ni una mosca. Per exemple
ara amb el bluf de la Guardia Civil i la Fiscalia sobre un tenebrós
terrorisme que diuen que hi ha per Catalunya. Jo no m’ho crec, ni
moltíssima gent, a més del govern i dels partits nacionalistes, que
reclamem que demostren el que pregonen i de manera fefaent, i no amb
sospites ni imaginacions, ni muntatges. Ací el Gobierno hauria de fer
com a tot el món democràtic i civilitzat. Recorde un cas, de l’època del
dictador Franco, que la Guardia Civil enxampà tres gitanos i els
escorcollà cercant armes; un duia una navalla, pa cortar el jamon,
que ells consideraren una arma blanca; el segon no duia navalla, però
li trobaren 200 pessetes, que consideraren que eren per a anar a
Albacete a comprar-se una navalla; finalment, el tercer, que era un
jovenet, ni duia navalla, ni diners, però rebuscant-li les butxaques li
trobaren unes monedes i decidiren que estava ahorrando para comprar-se una navaja en Albacete.
Ja és casualitat que el possible terrorisme català haja transcendit
en vespres de la sentència del Procés. Evidentment, a Madrid voldrien
que Catalunya rebera la sentència, acollonida i emmudida i amb molta
gent a la presó. També és una casualitat la coincidència amb la treta de
la mòmia de Franco i també amb tota la revolada que s’ha organitzat per
les noves eleccions. Són tan sospitoses tantes coincidències, i tot
sembla una tan typical Spanish, que podria ésser un muntatge de Villarejo.
No vull fer cap judici temerari, així és que no cal que s’ofenga ningú,
ni que ningú se senta al·ludit si no té res a amagar, perquè, com deia
Franco, els qui no hagen fet res que estiguen tranquils. Quin paio
aquell dictador, sembrant el país, a més de cadàvers, de sospitosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada