dissabte, 28 de setembre del 2019

ENTREVISTA A LEVANTE-EMV

Dues dècades d'estima per les paraules i la llengua a través dels encreuats

Levante-emv arriba a la publicació de 7.000 passatemps lingüístics en 20 anys, una tasca que du a terme el professor josep l. pitarch, que porta més de quatre dècades creant-los per a "normalitzar el valencià en tots els camps"

27.09.2019 | 
Dues dècades d'estima per les paraules i la llengua a través dels encreuats
Les planes d'este periòdic celebren haver arribat als 7.000 encreuats. En total, 20 anys de paraules enllaçades, de definicions i de cabòries per a poder completar els reptes que cada dia el professor Josep L. Pitarch proposa als lectors i lectores, des de l'espai que oferix Panorama.
Pitarch fa més de 50 anys que impartix classe de valencià en centres de Batxillerat i la Universitat de València i treballant en entitats en defensa de l'ensenyament i la llengua. De fet, destaca per haver sigut l'encarregat de la implantació de l'ensenyament en valencià als centres educatius, mitjançant el Pla experimental per a l'Ensenyament de la Llengua (1978-79), com a cap del Gabinet Tècnic per a la Normalització i Foment del Valencià de la Conselleria d'Educació, durant l'etapa preautonòmica.
El filòleg recorda que va començar a idear encreuats fa més de 40 anys, «en resposta al repte que si calia normalitzar la llengua, s'hauria de fer en tots els camps». «Una jove em preguntà per què no teníem encreuats en valencià, m'hi vaig posar i li trobí el gust i comencí a publicar-ne», detalla.
«M'agrada fer-los perquè, a més de divertir-me, crec que servixen per a normalitzar la llengua, ja que en totes les llengües se fan i nosaltres no havíem de ser menys».
Però com es pensa des de zero un encreuat? «És com escriure un article, o pintar... et poses davant d'un paper en blanc, quadriculat i comences a posar les primeres paraules i vas avançant cap a la dreta i cap a baix. Totes les paraules s'han de creuar en ambdós sentits i ser correctes», explica. «Posat a la feina, és la 'inspiració' del moment en què estàs treballant, la memòria i alguna consulta als diccionaris, que et permeten continuar i arribar al final. Esta és la part més difícil i jo, concretament m'autoimpose que en cap encreuat se superen les 15 caselles en negre», relata Pitarch, que afegix que a continuació «ve la fase de formular les preguntes que han de servir a l'encreuater o encreuatera per a solucionar l'exercici».
Entre les satisfaccions que li aporta esta tasca, el professor presumix de què «molts ensenyants els utilitzen en llurs classes i això m'omple de satisfacció». A més, també recorda que fer encreuats és recomanable «com a exercici per a retardar l'envelliment del cervell de la gent gran». Per tant, són una activitat adient tant per a joves com per a adults.
En tota la seua vida, Josep L. Pitarch calcula que ha fet més de 8.000 encreuats «de llarg». Fa 20 anys començà a omplir de caselles les planes de Levante-EMV, però abans ja ho havia fet a Valencia Semanal, Noticias, Diario de València, la cartellera Túria o Saó, entre altres.