Homenatge a Ramón Lapiedra

SAÓ  2/12/2019

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en un acte celebrat el divendres passat al monestir de Sant Miquel dels Reis de València, que és la seu de la institució, ha lliurat la seua medalla al rector Ramon Lapiedra i Civera, per “la contribució i mèrits a favor de la cultura, la ciència, les lletres i la llengua del poble valencià”. Molt bé, si hi ha ningú que meresca un honor com aquest és precisament Lapiedra, com ha explicat el doctor Antoni Ferrando, encarregat de la laudatio. Com no he pogut assistir personalment a l’acte, vull col·laborar a festejar un personatge tan poc procliu a rebre reconeixements, com Ramon Lapiedra, amb la meua opinió personal.

Subratllaré algunes de les coses que més m’impressionen, començant per la seua honestedat i sinceritat, que el converteix en un home de paraules precises i calculades, a les quals s’ajusta en tot moment, i que deriven en opinions sempre transcendents, que obliguen els seus interlocutors a fer el mateix o intentar-ho. Una sessió de treball, una conversa amb ell comporta un autèntic esforç intel·lectual, molt gratificant, certament. En realitat, el rector Lapiedra és rotundament racional, un filòsof dedicat a la física, o un físic que filosofa, que diuen que són la mateixa cosa; però no sols és així en la seua activitat docent i investigadora, com se li ha reconegut al llarg de la seua vida universitària, sinó que ho és també, de racional, de filòsof, en les seues activitats socials, com per exemple davant de la problemàtica de la llengua, en el redreçament i en l’ús de la qual ha esmerçat esforços i dedicació, així com en el tractament de la problemàtica política i econòmica del País Valencià.

I és un personatge de gran senzillesa i, al mateix temps, un home just i afable, que defuig de banalitats, de tot allò que és superflu, i que procura centrar la seua atenció a encertar en el tractament dels problemes, en la recerca de les possibles solucions i en el tracte amb les persones, seguint el mateix esquema de treball d’un investigador de la seua capacitat. I si no se’m malentén i malgrat que la paraula moral ha passat de moda, jo sempre he pensat que Ramon Lapiedra és un home profundament moralista. Finalment vull subratllar l’interés i complicitat que mostrà en la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ara li ha lliurat, molt justament, la seua medalla.