23/12/2019. Revista Saó
El Repunt 14
Conte de Nadal, publicat a Levante (20/12), i ara ampliat amb aquesta versió íntegra feta per a SAÓ,
El Repunt 14
LA TITA I EL TITOT
Qui diu el que vol, sent el que no vol. Aquesta és una elemental
sentència, que molta gent hauria d’aprendre, per anar més amb compte
quan parlen, si no volen que ningú els replique amb el que no volen oir.
Això els passa especialment a la gent pública, els polítics i
comentaristes dels mitjans, que parlen tan alegrement. Abans de
continuar vull fer una pregunta: per què un home públic és un polític i
una dona pública, una puta? Els diccionaris han d’esmenar les
definicions.
Hi ha polítics i polítiques, de llengua solta i donats a insultar,
que com no mesuren ben bé el que diuen, escoltar-los ja és patir. Solen
tenir una oratòria fluida i confusa, agressiva i prepotent, i estan
protegits pels partits que representen, perquè s’encarreguen de les
feines més brutes, com insultar els enemics i llançar sospites a l’aire.
Són molt útils als líders i molt aplaudits pels confrares. Finalment,
quan ja no són útils als líders, desapareixen, més o manco sense deixar
rastre. M’esforçaré a posar uns exemples de la darrera etapa del PP,
encara que em costa recordar els noms: Floriano, Hernando, Cospedal,
Cifuentes… No cal que en fem un resum de les barbaritats que
digueren; requiescat in pace. L’esquerra no es queda curta, però no tinc
ganes de posar-m’hi, ara que van a tornar a governar, però més o manco,
igual.
Ara ha sortit una marquesa franco-hispano-argentina, que està
deixant a l’alçada de les sabates els antecessors i els
supera: Cayetana Àlvarez de Toledo y Peralta-Ramos, XIII marquesa de
Casa Fuerte. No sols ha enutjat, amb les barbaritats que solta, tot el
món civilitzat i instruït; tota l’esquerra, especialment el regidor
d’Ador i a mi; també els mateixos populars d’Euskadi i de Catalunya, que
han protestat vivament per les seues desqualificacions; i fins i tot
diuen que a dintre del partit té més gent en contra que a favor. Cal dir
que aquesta marquesa forma part de FAES i de la quota aznarista de
l’equip de Casado.
Ella diu el que se li ocorre i sense pensar-s’ho massa, perquè
possiblement no pensa massa. A don Pio Baroja li preguntaren si llegia
el Pensamiento Navarro, que era un diari molt retro i fatxa i contestà
que “pensamiento” i “navarro”, eren dues coses que no encaixaven bé
juntes. Una cosa pareguda es pot dir del pensament de la marquesa, que
no pensa. Ella fa bla, bla, bla i avant, es queda tan fresca i
descarada; o no és bla, bla, bla el que diu?
M’he estat fixant i crec que el que fa és glu, glu, glu, o siga,
exactament com fan les tites. En realitat s’assembla a una tita (a les
Illes i al Principat diuen gall dindi i indiot). Possiblement se m’ha
ocorregut perquè estem en els Nadal i és temps de posar els betlems i
coure el titot. I com no vull ofendre ningú i menys una marquesa, faig
memòria d’altres importants comparacions a animals que s’han fet en la
política dels darrers anys. Primer fou Carrillo que li digué al
ministre Perez Llorca que li semblava un ‘zorro plateado’, cosa que féu
riure el Congrés, la premsa, la ciutadania i el mateix ministre, que era
astut com una rabosa i tenia un cabell profundament blanc. Després fou
el PSOE que en 1996 comparava el vicepresident Cascos amb un dòberman,
pel seu paregut a un gos de presa, sempre atacant. N’hi ha més, que no
recorde. O siga, que hi ha precedents animalístics i ningú s’ha ofés per
això. Una tita és el que veig en aquesta ja famosa marquesa. Algú
hauria de fer la prova i fer-li baixet quan passe prop: glu, glu, glu, a
veure si s’enganxa i respon glu, glu, glu…
M’he decidit per muntar un betlem i posar-hi aquesta tita, però per
arrodonir l’escena em faltava un titot. En un corral on hi ha tites ha
d’haver-hi un titot. La imatge del titot unflat, de caminar ampul·lós i
presumit, la tinc claríssima i sols em faltava trobar el polític adient.
En un primer moment pensava amb Rivera, però com aquest ha fugit del
corral, deixant-se la titeta o indioteta Arrimadas tan soleta que fa
pena, ell ja no pot ser. I plaf, de sobte apareix Josep Borrell a la
tele (a Espanya li diuen Borrel i no s’enfada), tot unflat, ampul·lós i
presumit i, com fan els titots, la caga, xaf. Oblidant-se del càrrec que
li han donat a Europa, de ministre d’Afers Estrangers, i de la
prudència amb què ha de moure’s, no se li ocorre altra cosa que criticar
els jutges belgues, la justícia belga, perquè no han fet com
la gestapo i han lliurat a Espanya el president Puigdemont, com ell
volia i vol. Quina cagada, i això que havia assegurat que no es ficaria
en temes de política interna d’ací, per respecte al nomenament que li
havien fet.
La mare que va, m’he dit, amb els problemes que tenim pendents amb la
justícia belga i ara a aquest titot (glu, glu, glu) no se li ocorre altra
cosa que emprenyar els belgues. En un poc temps, a més d’altres
assumptes pendents i dels que aniran eixint, a Bèlgica han de decidir
sobre Puigdemont, Comín i Puig; un mes després serà el torn del jutge
Llanera, que ja han citat; no sé quin embolic tenen també amb el mateix
govern espanyol… I en aquestes circumstàncies a Borell no se li ocorre
altra cosa que fer la cagada que ha fet. I encara més, perquè ara mateix
s’ha enfrontat amb la justícia europea, mantenint tesis contràries,
sobre l’assumpte, al Tribunal d’Estrasburg.
Total, que ja tinc la tita i el titot del betlem. La
titeta Arrimadas soleta i arrupideta. Ho deixaré així, perquè ja no tinc
temps de continuar; hauria d’haver començat abans, quina llàstima.
Encara falten els borreguets i els pastorets, les gallinetes i el gall
de la masovera, els ànecs del molí, els camells dels Mags, el bou i la
burra del pessebre, el caganer… Polítics i eclesiàstics, n’hi ha de
sobra per a omplir i se m’ocorre que hauria posat Junqueras de sant
Josep; el president baturro Lamban, de burro (per la rima); Baldoví, de
bou, pel coratge que hi posa; la Ponsatí, de Mare de Déu; Errejon, de
bon Jesuset; fins i tot els de la CUP, de zelotes (independentistes
radicals); Vicent Boscà (Saó) d’àngel anunciant pau a la terra als homes
de bona voluntat; Ximo Puig de rei Melcior, ara que porta perruca
daurada; Morera de rei Gaspar i Mònica Oltra de reina Baltassara; el
president càntabre de patge major, amb l’or, l’incens i la mirra; el
manxec Paje de patge menor, arrossegant el sac de carbó; Casado,
d’Herodes, matant 155 nins catalanets; la Colau, Isabel Olmos (Levante) i
Aina Riera d’angelets, anunciant als pastorets i pastoretes el
naixement, perquè hi vinguen amb les ovelletes; la parella Sànchez, de
sant Pere i Iglesias de sant Pau….
L’any que ve continuarem, perquè em falten assignar personatges:
Anàs, Caifàs, el lladre Barrabàs i el caganer… Però estic tranquil,
perquè de betlems sempre en tindrem i sols farà falta que algú em faça
memòria per novembre. Acceptaré suggeriments i, mentrestant, tingueu
bones festes els qui les celebreu.
----------------------------------
El tuit d’Estrasburg i els carabasses carpeto-vetònics. 140 motos,
que qui vulga pot apropiar-se i difondre com a cosa seua, perquè jo no
sé com es fa això.
En un estat civilitzat, ja hauria dimitit mig món del poder judicial,
concretament els jutges i fiscals que han fet la gran marrada de tot el
procés i les seues derivacions. Pel que ha dit Estrasburg, tot ho han
fet al revés i malament. L’altra marrada socialista ha estat promoure
Borrell a ministre d’Exteriors europeu, qui s'ha atrevit a criticar els
jutges belgues, perquè no fan el que ell vol. També hauria d’haver
dimitit.
Afortunadament formem part d’Europa, encara que tothom no estiga a
l’altura: ni ho està la Constitució, ni la monarquia que ens encolomà
Franco, ni els jutges, ni alguns partits… Les coses es poden esmenar, si
no volem que a Europa se’n riguen més. Ara veurem on arriba el
“patriotisme (tronat)” de què es vanten tant. Dimissions i neteja. Ja
n’hi ha prou i massa de carabasses carpeto-vetòniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada