QUÈ HEM APRÈS AMB LA PANDÈMIA?

 

 QUÈ HEM APRÈS AMB LA PANDÈMIA?

02/11/2020. Publicat a la revista SAÓ

El Repunt 46

Amb la pandèmia que estem patint hem après una sèrie de coses importants, que formaran part dels curricula escolars, perquè van a condicionar el futur més immediat del món en què van a viure els nostres fills i néts. Crec que els historiadors, molt aviat, començaran a donar per acabada l’era contemporània, que començà amb la Revolució Francesa i que haurà durat fins al segle XXI. Ara, amb la pandèmia començarà una nova era en la història de la humanitat, a la qual anomenaran l’era de la fragilitat, o l’era del canvi climàtic, o vés a saber; ja ho decidiran, perquè com la història explica i interpreta els fets quan els protagonistes ja fa anys que han desaparegut, nosaltres ja no assistirem a aquest bateig.

La gent contemporània, que hem viscut i vivim tants terratrèmols, estem veient que la humanitat no és tan gran com ens pensàvem; sempre ha passat el mateix i cada era ha nascut marcada per uns grans canvis, per grans novetats. A nosaltres ens ha tocat veure que un virus semidesconegut ha estat suficient per a aturar el món, per a fer malbé l’economia i per omplir els hospitals i els cementiris. No som tan forts, doncs, com ens creiem, ni tant semi immortals com somniaven alguns polítics i literats pretensiosos: el coronavirus s’ha encarregat de desmuntar tanta fantasia. Els mortals som uns simples i uns ximples mortals i prou, capaços d’anar pel cosmos, però incapaços de vèncer un virus.

Sabíem per la literatura i per la història que en situacions paregudes (no és la primera pandèmia que ha assolat el món), els homes ens hem comportat traient el millor dels nostres pobres cors: fent bondats. O el pitjor de la nostra mala fel: fent maldats. Així ara hem tornat a veure les actituds més valentes i decidides a ajudar la societat per part dels professionals sanitaris, dels científics i dels treballadors dels serveis i això ha estat meravellós i ha significat una important injecció de moral; aquesta gent ha fet bondat. Però també hem vist els qui no han fet altra cosa que enredar i confondre la societat, polítics prenent decisions totalment negatives i els seus fanàtics seguidors dedicats a crear notícies falses i anguniar la població; tota aquesta gent han fet i fan maldats. Com sempre, doncs, hi ha els bons i els dolents.

Al tall de què està passant a Madrid, l’Ayuso, com una bruixa (en realitat és una harpia) aprenenta del gran bruixot dit Trump (en realitat un dimoni), s’ha posicionat contra el govern central i contra tots els altres presidents autonòmics, inclosos els populars, negant-se a complir acords i decrets llei, a acceptar l’estat d’alarma com fan tots i a recloure els madrilenys al seu territori, per impedir que continuen empestant-se i empestant-nos. Ella ha decidit, malgrat que ha demostrat de manera rotunda que és una burra integral, que sap més que ningú, fent exactament com el seu punt de referència i mestre, Trump. No ha arribat a recomanar beure lleixiu, com féu aquell, però li ha faltat un pèl. Després d’invocar que Madrid és el centre del món (de Madrid al cielo, Madrid es España), de mentir, de somiar truites i de posar en greu perill els ciutadans de Madrid i de tot l’estat, continua més tossuda que una mula, mentre el govern no té collons per a posar fre a tanta temeritat.

Ah, el govern central, ara en mans socialistes! Tenim dret a pensar el que hauria passat si aquesta actitud negacionista, reaccionària i il·legal d’Ayuso l’hagueren adoptat els catalans, o els bascos. Segur que el govern hauria actuat, com féu el de Rajoy, enviant la guàrdia civil, l’exèrcit, la policia i fins i tot la legion amb la cabra i tot, “a por ellos, a por ellos”, cridant a fer complir la llei i viva España! Haurien aplicat l’article 151, que se’l saben de memòria, i haurien posat la fiscalia i els jutges a fer agredir els catalans, o els bascos. Dic que ho haurien fet i en això haurien comptat amb el PP, C’s i Vox. És el que passà durant el referèndum de Catalunya. Contràriament, si ara aplicaren la mateixa vara de mesurar, l’Ayuso hauria d’haver-se exiliat al Brasil a l’empara de Bolsonaro, etc. No és el mateix el que fa aquesta dona i el que feren els catalans, evidentment. És més perillós que catalans i bascos reclamen res, com un referèndum, que l’Ayuso pose en perill la salut de tothom?

Acabe d’escoltar la Cristina Almeida i alguns politòlegs de la televisió, que també pensen el mateix o paregut. Què passa, doncs, amb Madrid i l’Ayuso? Aquesta és una pregunta que faig als hipòcrites partits espanyols, tan defensors de la llei, la constitució i la bandera. Són bufes de pato. I no solament ho són el trio fatídic de la dreta, perquè els socialistes no es fan enrere a l’hora d’atacar i d’empresonar els nacionalistes. Quina contradicció més total! De manera que per això i per moltes altres raons, aquest estat (vino, toros, guitarra y poesia/ hacen los cantares de la patria mia) és un estat fallat, segurament des del moment de la seua concepció. A banda que, a més de fallat també siga fallit, que la diferència és que com a fallat no ha aconseguit reeixir mai, ha fracassat sense remei (com el cacau fallat) i fallit perquè manca d’allò que hom espera que hauria de tindre: el valor i la veu per a frenar l’Ayuso i fer complir les lleis.

En el cas de Trump, el gran dimoni que té els Estats Units expectants a veure quanta gent el re-vota o quanta se l’han de tornar a empassar, com aquest article es publicarà al mateix que les eleccions, sols pot servir-nos per a fer alguna imprecació de darrera hora, o entonar el miserere mei, Domine. El peix ja està tot venut i sols falta saber si serà un peix fresc i demòcrata o pudent i república. Com a imprecació se m’ocorre demanar que es conjuren contra Trump tots els esforços de les bones persones dels EEUU, amb l’ajuda de totes les bones persones del món sencer, per tal d’evitar el seu triomf, que si es produeix ens posarà en un greu perill que tot acabe de molt mala manera i perquè donarà ales als seus adlàters Bolsonaro, l’Ayuso, etc. Li he dit gran dimoni a Trump perquè en realitat encara no se sap a quin dimoni assignar-lo. Els més importants són Llucifer o dimoni de l’orgull, Mammó de la cobdícia, Asmodeu de la luxúria, Satan de la ira, Belzebú de la gola, Leviatan de l’enveja i Belfegor de la desídia. El mires per on el mires, Trump és un dimoni, pot ser que té un poc de cadascú o que siga, com pense jo, el gran dimoni. En qualsevol cas ha de dur unes grans i retorçudes banyes i una gran cua.

I respecte de l’Ayuso, he intentat trobar una explicació a la seua confusa i rocambolesca actuació. Tothom coincideix que serveix als interessos de la gent privilegiada, de qui és l’ídola i per això el seu instint és sempre de fotre les classes populars, els barris més pobres de Madrid. Ayuso a més a més em sembla una harpia, crec que concretament la Celeno, que era la més fosca de totes perquè malgrat que té el posat d’una “mosquita” morta, és bella i radiant, tal com Hesíode diu que eren les harpies. I és impetuosa, perquè les harpies eren filles de Gea (la terra) i del vent.

Així és que estem en mans de dimonis i d’harpies? Doncs, si; i del coronavirus. Per això vull fer quatre recomanacions epicúries per a sobreviure: 1) esperem amb paciència i treballant, que el que haja de ser, serà; 2) no ens amoïnem més del compte, perquè si finalment hi ha remei, l’hi haurà i si no, doncs no l’hi haurà; 3) però col·laborem amb la ciència i fem el que ens indiquen amb les mesures d’higiene, de distanciament i d’aïllament; 4) i maleïm els dolents que estan comportant-se tan indignament (ja hem dit els noms), perquè maleir, o siga desitjar-los coses dolentes, és un exercici sa i agradable. Molts ànims i besos i abraçades virtuals, per a tothom.