dissabte, 16 d’octubre de 2021

 

FLORS I MINETES XINESES

Article publicat a Levante-EMV, el dia16 d'octubre de 2021

 Com en quinze dies són Tots Sants, els xinesos que tinc vora casa ja ho han omplert tot de flors artificials, que semblen autèntiques, i unes poques de naturals, que van renovant cada dia, perquè la gent vaja fent-se comptes. Floles cementelio, em diu el xinès, bonitas. Se m’ocorre posar-lo a prova i li demane si també té minetes. Les minetes (reducció d’animetes) o xinxetes, són uns suros petits amb un ble de cotó, que suren dalt l’oli i s’encenen la nit dels difunts; tantes minetes con animetes hi ha a la família per recordar. La major part dels joves valencians crec que desconeixen la paraula i la funció que tenen, però el xinès ja ho sap: minetes, pala mueltos, si, dentlo, izquielda. Els xinesos ho saben tot. Ja tenen també màscares i disfressos per al Halloween, pinturetes i purpurines per a pintar-se la cara, dents draculines… Això ara, perquè després vindrà Nadal i Reis i s’avançaran amb estris de fer pastisseria, graelles per a torrar les xulles, regalets per als infants, sorpreses de Cap d’Any, confetis i serpentines. I s’avançaran a les falles, al dia de la Mare, a Pasqua, a l’estiu… i sempre tindran de tot. L’any passat em van sorprendre amb matraques, que era l’instrument de fusta que substituïa les campanes en setmana santa i aquesta si que fou bona, perquè li preguntí que era allò i em digué: matlaca, parla no tocal campana, toc-toc,-toc-toc. No vaig plorar de miracle.

 Aquesta és una de les diferències entre la nostra cultura i la xinesa. Els occidentals quan hem anat a terres llunyanes hem portat les nostres coses, els nostres costums culinaris, instruments de treball, lleis, religions i llengües: els hem dut la “civilització”, que diuen els fatxes que no saben ni fava com Aznar, Ayuso, Casado, Abascal, Cantó… Com si aquells pobles no tingueren civilitzacions, llengües, lleis i déus. Els xinesos venen ací, com els mexicans, els argentins, els moros… i no ens porten llurs civilitzacions, ni llengües, ni déus, venen a treballar i a viure, sense molestar, i el primer que fan és aprendre les nostres costums i fer negoci, a adaptar-se en definitiva; fins i tot molts aprenen la nostra llengua. A excepció dels restaurants, que curiosament els preferim autèntics (cuina xinesa, armènia, filipina, mexicana, asador argentí, quebabs…).  Crec que nosaltres som més de somiar  rotllos, mentre  que a ells la fam els ha fet espavilar.