dissabte, 2 d’octubre de 2021

HOMENATGE AL CAPITAN TRUENO

 

HOMENATGE AL CAPITAN TRUENO

Publicat el dia 2 d’octubre de 2021 a Levante-EMV

 

Quan els qui ara voregem els vuitanta anys érem unes criatures, vivíem la fantasia dels tebeos amb la mateixa fruïció que ara ho fan els nostres néts. Aleshores, com ara, hi havia els personatges bons, valerosos i dispostos a fer el bé enfront dels més dolents i covards, que maltractaven la gent sense compassió... Aquells eren uns còmics en blanc i negre, que la nostra imaginació omplia de colors fent-nos somiar, com ara ho fan les pel·lícules de galàxies... A nosaltres, alguns d’aquells còmics ens adoctrinaven en valors ètics més que els mestres, i no debades la censura franquista els mirava amb molt de recel i els censurava,, com el Capitan Trueno. Així, setmana a setmana apreuàvem la importància del valor i l’altruisme d’uns i menysteníem la covardia i mesquinesa dels altres. Evidentment també hi havia còmics gens recomanables, fins i tot feixistoides (Roberto Alcazar); les dones hi eren, però al servei dels homes, bones ames de casa, les xiquetes princesetes... Amb tots els seus defectes, però, en aquells còmics quedava  en evidència que hi havia la gent més valerosa i la més covarda. La vida ens ha anat corroborant l’esquema i així continuem destriant, ara els polítics, en bons i dolents. Una cosa positiva és que la dona per fi ha aconseguit la igualtat .amb l’home.

 

Jo crec que és per tot açò que ens resulta tan fàcil distingir els polítics que van de cor, amb uns objectius de justícia (lluitar contra el canvi climàtic, acabar amb la fam i les penúries de la gent més pobra... apujar el salari mínim, reclamar que paguen més els qui tenen més...), I enfront, els qui sols pensen en els privilegiats, abaixant-los els impostos, privatitzar la sanitat i l’ensenyament, convertint-ho en un negoci, I encara sabem distingir els “professionals” que sols pensen en medrar i viure de l’erari públic. Aquests són els pitjors i els reconeixem perquè són, a més de covards, corruptes i aduladors, llepaculs i mamons... Aspiren a un càrrec, un xiringuito, el que siga, amb un bon sou i a viure. I com no tenen gens de moral, Són els qui han omplert els tribunals de causes de corrupció. N’hi ha tants que si volaren, com passaria amb els fills de puta, no ens deixarien veure el Sol. Què fer, doncs? Devem denunciar-los i no votar-los. Somiar que vindrà el Capitan Trueno a arreglar-ho, ja no ens queda bé.