dissabte, 14 de maig de 2022

LA VELLESA ÉS UNA MALALTIA?   (2)

Article publicat a Levante-EMV el dia 14 de maig de 2022

 

Continuant el tema de la vellesa (Caldero vell, o bony o forat, 30/5, en aquest diari). vull seguir reflexionant. La vellesa què és? L’autor teatral clàssic Terenci afirma en boca de l’astut Formió, que la vellesa és, per ella mateix, una malaltia (senectus ipsa est morbus); és evident la contradicció entre el que afirma el vell Formió i la seua vida exitosa i, per tant, ens fa pensar que ni ell mateix es creu el que diu. La qüestió, però, és que hi ha vells de la meua edat que pensen així i les cabòries i les visites als metges els aclaparen. Altres prefereixen alimentar fantasies jovenívoles i temeràriament s’arrisquen a algunes aventures, com tornar-se a casar i, com deia Séneca, no hi ha res més estúpid que un vell que vol començar a viure de nou (quid est turpius quam senes vivere incipiens?). Per tant, que cadascú pense el que vulga, perquè el que importa són les circumstàncies que envolten la nostra vida, si ens permeten o no seguir la marxa, millor o pitjor, dels dies que ens queden per viure.

 

La veritat és que el futur de la humanitat penja d’un fil, amb la diferència que nosaltres ja estem arribant a la meta i als joves els queda molta processó per davant. L’evolució de les espècies ha fet que els humans siguem els únics animals capaços de perdre-li el respecte a la naturalesa, a la que intentem dominar i doblegar. Ara mateix hi ha la controvèrsia dels investigadors d’allargar-nos la vida. Les farmacèutiques estan treballant, ja que qualsevol píndola capaç de fer-nos viure uns quants anys més (fins als 150 anys, és el que volen als USA), seria la mina d’or més inesgotable que mai s’hauria vist. En realitat, tota la vida ha hagut el desig de la immortalitat.i la promesa del cel de les religions monoteistes van per aquest camí.

 

Cal rebutjar aquestes investigacions, perquè amb les esperances de vida actuals, la humanitat cada dia és més vella. Per què, doncs, no es dediquen a descobrir coses que milloren la vida de la gent jove, els que venen al darrere, perquè visquen més feliçoc i amb més salut? Què seria del si es quintupliquès la gent vella d’ara? Imaginem una família en Nadal, si en lloc dels dos o tres vells actuals, fórem 20, caient-nos les babes i pendents dels nostres bolquers... No vull ni pensar-ho. (continuarà)