UCRAÏNA I ESPANYA
Article publicat a Saó el 02/05/2022
El Repunt 79
El que passa a Ucraïna, els atacs i crims dels russos, absolutament injustificables i condemnables, no són cap novetat i la història del món és un seguit d’actuacions de força de les nacions imperialistes sobre les nacions indefenses i sotmeses. Ja ho he escrit en un altre article, però convé insistir, de la mateixa manera que ho fa Putin amb les agressions contra Ucraïna. Un repàs a la història d’Europa és la història de les submissions d’Escòcia, Gal·les, Irlanda i Cornualles a Anglaterra; el mateix podem dir de les de Còrsega, Bretanya, Occitània i el País Basc, sotmeses a França; o d’Euskadi, Catalunya-València-Balears i Galícia, sotmeses a Castella o Espanya. A l’inrevés, hi ha l’alliberament de les repúbliques de l’antiga Iugoslàvia, que estaven sotmeses a Sèrbia; també l’alliberament de les antigues repúbliques bàltiques i de Moldàvia, Geòrgia, Polònia, Romania, Bulgària. Hongria i Ucraïna, que estaven sotmeses a Rússia, fins que han dit prou. I una història molt important és la de Kosovo, que s’autoproclamà independent, aprofitant la desfeta de Iugoslàvia, que fou reconeguda per tota Europa menys per Espanya. Hi ha més conflictes en marxa, a tota Europa, pel mateix motiu que a Ucraïna, encara que en cap s’ha arribat al nivell de la reacció russa. Està molt bé, doncs, que unànimement els europeus estem posicionats a favor dels acranians, perquè això serà molt útil quan algun conflicte similar explote en altre país, com potser ja és el cas de Catalunya, on s’ha d’aclarir el tema de l’espionatge d’estat i del referèndum pendent.
Al DNI dels russos compta la llarguíssima experiència que tenen a imposar-se a les nacions més petites del seu entorn, tant d’Europa com d’Àsia, des de l’època dels tsars, que continuaren els soviètics i que ara se supura en Putin. El resultat del que estan fent els russos a Ucraïna serà molt important per a totes les nacions encara irredempts d’Europa i de la resta de continents. Si els segles XIX i XX han estat els de l’alliberament de les colònies, en el segle actual assistirem a l’alliberament de les nacions irredempts i al final del que queda dels imperis històrics, incloent-hi els Estats Units. A continuació vindran els anys de la col·laboració entre les nacions, amb més justícia i pau, o siga el final de les guerres com les hem patit fins ara, No és cap utopia, perquè el món s’hi encamina i ja no hi haurà més crims de lesa humanitat com està passant ara a Ucraïna.
La història no enganya, perquè el que passa és que no la sabem llegir i, per tant, podem repetir els mateixos errors. La història d’Espanya, com la de Roma, són dos exemples, perquè els respectius estats anaren formant-se al llarg dels anys i segles, amb l’error de deixar tot el protagonisme, gairebé sempre a la força, en mans d’uns imperialistes nats (castellans i romans, respectivament) que anaren engrossint-se sotmetent les nacions veïnes, passant més enllà de mars i muntanyes i sotmetent altres nacions més exòtiques, fins a convertir-se en imperis que, de la mateixa manera que s’inflaren, es desinflaren. L’Espanya de l’imperi començà a veure com les colònies d’Amèrica es rebel·laven, lluitaren i aconseguiren la independència, que mantenen amb orgull certament antiespanyol, com canten en llurs himnes nacionals. Al final del segle XIX s’independitzaren Puerto Rico, Cuba i Filipines i la corona va vendre, en el seu profit (“a la saca”), tot el que tenien encara pel món. En el segle XX i en temps de Franco, s’independitzà la Guinea i hagueren de retornar Ifni a Marroc, i mentre es moria el dictador, Marroc s’emparà del Sàhara, que finalment se l’ha incorporat, de mans de l’actual govern espanyol. Què queda de tot aquell imperi? Doncs, encara en perdran més, si no rectifiquen, cosa que els resultarà molt difícil, per l’orgull. Així doncs, pitjor per a ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada