CAGATS DE POR

CAGATS DE POR

Article publicat a el Punt/Avui el dia 23 de setembre de 2012

Tot l'enrenou organitzat a Espanya, quan s'han adonat de la magnitud de les posicions independentistes de Catalunya, demostra una cosa: que estan cagats de por, començant pel seu Rei, evidentment. Com encara estan amb l'España una, grande y libre, doncs, no entenen que ningú no se senta espanyol, sinó que, tot al contrari, malde per picar sola. In-de-pen-dèn-ci-a, cridava un milió i mig de catalans el dia 11 a Barcelona, xifra a la qual cal afegir la quantitat de catalans que no hi eren presents en aquella enorme concentració, però s'hi sentien de cor, especialment la gent més gran que ho veien per la televisió. L'alegria, la satisfacció de tot Catalunya era evident, com ho és el seu desig de ser un nou estat d'Europa i, com tenen el dret, jo estic convençut que ho seran.

A l'altra banda hi havia els altres: què feu! En quins moments! Amb la crisi a sobre i mira en què pensen! Hemos d'estar mas unidos que siempre!, que solta el Rei. La Constitució no ho permet, això de ser independents, ni permet cap pacte fiscal, així que no pasaran!, que solta en Rajoy. La resta diu el mateix. Sense la Constitució, Catalunya no existeix, diu Gallardon, l'espabilat. Galicia paga y Catalunya pide!, que diu Feijoo. Jo dic el mateix que Rajoy, que ve a dir Fabra. A la ministra monyosa se li desfà encara més la matà que porta al cap. Els socialistes diuen que sí i que no, més que no que sí, perquè Rubalcaba no s'aclara. Alguna gent espanyola opina que si som espanyols no es pot renegar d'això; el mateix que del catolicisme. Fins i tot els hi ha qui, anant directes al gra, es pregunten: i amb qui jugaran els catalans al futbol? Per no dir, i contra qui jugarà el Madrid? Fins i tot un militar diu que cal enviar l'exèrcit contra Catalunya.

Per la nostra part, el president Mas diu que els espanyols ens donaran molta feina, però que la farem. Pujol confirma que la situació és molt complicada. Els de Convergència, que cal anar a per totes; els d'Unió, que cal anar pam a pam. Els d'esquerra republicana, que ara és l'hora catalans. Etcètera. Algú no trigarà a cridar: a les barricades! Mes avall del territori en litigi, els nacionalistes valencians confiem que els valencians del nord reeixiran. Xe, i sempre en traurem algun profit, em diu un veterà de la quadribarrada.

Mentrestant, què n'opinen pel món? Segons la premsa, la majoria pensa que Catalunya no cessarà i que, finalment, aconseguirà treure's del damunt els espanyols; coincideixen que Rajoy no ha sabut reaccionar bé i que encara ha donat més ales als independentistes. Els polítics europeus en un primer moment també feren una valoració positiva del dia 11, encara que el govern de Madrid els ha demanat que rectifiquen o que callen. Els economistes han acabat reconeixent que Catalunya independent és viable...

Aquesta és la situació, grosso modo i crec que dir, com he dit, que els espanyols estan cagats de por no és cap exageració, així que, si són realistes, com ho són els anglesos, o els canadencs, acabaran acceptant que s'ha d'estudiar una fórmula que satisfaça el nacionalisme no espanyol. Els anglesos ho han fet en el cas dels escocesos, i els canadencs en el del Quebec. No fa molts anys hem assistit a la separació pacífica de Txèquia i d'Eslovàquia. I també podem recordar que, per no haver hagut diàleg entre les parts, l'antiga Iugoslàvia, controlada per Sèrbia, es desintegrà malament en 4 estats que no volien ser serbis. I està el cas d'Euskadi, en el mateix camí independentista; i el de Còrsega...

En definitiva, el que està en crisi són els estats plurinacionals i no les nacions. Els estats són conceptes polítics i administratius, mentre que les nacions són realitats humanes fetes de raons culturals, històriques, lingüístiques i econòmiques. Els estats que no sàpiguen entendre que no són uns-grans-i-lliures, i que no reconeguen que les nacions que els integren tenen els seus drets, tindran problemes. Els estats que accepten la realitat plurinacional, i ho resolguen bé, reeixiran.

Què farà Espanya? Si mirem cap enrere crec que el més probable és que l'erren una altra vegada, perquè tenen com una mena de vocació centrifugadora i provocativa, un deler immens de deglutir les nacions altres que la d'ells i això és com mantenir una guerra oberta. La història és la que és i ells creuen cegament que tot ha de passar per Madrid, que tothom ha de parlar espanyol, i que tothom ha de vibrar i dansar al so que ells vulguen, perquè Espanya és una, grande y libre. Aquesta era la idea que Franco féu que ens inculcaren a l'escola, a la mili, a la premsa, a la trona i que, quan acabà la dictadura creiem que l'havíem superada, però que ara, amb el retorn a la caverna popular, ha reviscolat amb força. El mateix ministre (sinistre) Wert, vol tornar a controlar els continguts dels llibres escolars perquè, per exemple, a tot l'estat tots els xiquets responguen el mateix, quan els pregunten per Felip V de Borbó: que era un rei de puta mare, que guanyà la guerra, que imposà el Decret de Nova Planta i que obligà tothom a ser espanyol. Quan pregunten per Francisco Franco, ídem.... I és que la veritat els fa entrar caguera de por i per això prefereixen inventar-se-la al seu gust, encara que siga mentida.

Una vegada més, doncs, haurem de resistir i de combatre. És probable que ara tinguem més sort que les altres vegades. Així que, president Mas, endavant i que tinguin molta sort. La història els contempla (ens contempla)... amb expectació, com ho fa tota Europa. Ah, i a Madrid, que se jodan!