ESPANYA ESTÀ QUE REBENTA

ESPANYA ESTÀ QUE REBENTA

Article publicat a elPunt/Avui el dia 3 de setembre de 2012

Espanya està que rebenta, cosa que per una part no em disgusta: que rebente! Lamentablement, com la rebentada la pagarem els ciutadans i ciutadanes de les colònies perifèriques, especialment bascos i catalans, en aquest sentit ja no m'agrada tant, però, la merda d'estat a què estem sotmesos des del segle XVIII “por el justo derecho de conquista”, és així de miserable. Damunt, en aquests moments estem sent governats (és un dir) per una sèrie de personatges que encara enverinen més la situació, cada dia que passa. Vull dir que encara ens foten més, cada dia més, econòmicament i moralment. S'està arribant fins en un punt pròxim al d'ebullició i quan passa això, en una olla, per exemple, si no hi ha cap eixida per al vapor, o està taponada, l'olla rebenta. La situació nostra és com la d'aquesta olla, que no té cap eixida i, doncs, rebentarà.

Ja hem fet tantes vegades la relació de les malifetes amb què ens martiritzen, amb què ens injurien i ens tenen collats, que no sé si paga la pena de repetir-ho, però ho faré: ens posen impediments a l'ensenyament i a l'ús de la llengua a tot arreu, especialment ara mateix a les Illes. Ens posem impediments a tenir i/o accedir a les televisions en català. Al País Valencià ens tenen imposat el famós 3% electoral. Les exaccions fiscals, que s'emporta impunement Madrid per a les seues polítiques centralistes, no cessen. L'abandó del corredor mediterrani, a favor del corredor carpetobetònic és un fet. L'augment dels impostos, de l'IVA i dels preus i, per altra banda, la congelació i rebaixes de salaris i pensions. En conseqüència de tot plegat, la destrossa del teixit productiu és enorme i l'atur ha arribat a cotes històriques i encara no ha cessat. Així que la nefasta política dels populars està donant per bona la gestió del pobre Zapatero, que ja és dir.

L'excusa barata de tirar tota la culpa a l'anterior govern socialista, quan en realitat els populars han governat València, Madrid, Balears i altres autonomies. a banda que ja ningú se la creu i ho he pogut comprovar, està produint un efecte positiu, perquè cada dia són més els ciutadans que, a la vista dels nefastos resultats de la política de Rajoy i recordant Zapatero, fan responsables als dos partits, al PSOE i al PP: tots són iguals, diuen. Això m'agrada, especialment, perquè des de fa molts anys estic defensant aquesta idea, que populars i socialistes són el mateix, dues cares de la mateixa moneda i que els dos partits són enemics nostres.

Entre totes aquestes reflexions airades, he pensat que tota la sèrie de decisions per a rebaixar el dèficit, que anuncien els governs d'Espanya i de València, no són res més que brindis al Sol. Estic convençut que “ells” no van a sacrificar les canongies de què gaudeixen i amb les quals guanyen diners a cabassos. Són decisions de coses que diuen que s' han de fer, però el que volen és enganyar-nos i prou, perquè, per exemple, entre el personal que pensen tirar al carrer no hi haurà cap militant del PP, estic segur. I si algú d'ells s'ha de rebaixar el sou, per allò de la imatge, s'ho compensarà d'alguna altra manera. I si retallen res és en educació i sanitat públiques, mentre mantenen les subvencions a la privada i privatitzen els hospitals.

Ara mateix el president Fabra està ordenant una sèrie de coses que em criden l'atenció: que els polítics hauran de menjar més barat, quan cobren la dieta; això vol dir que fins ara les teques anaven que volaven. Que hauran de viatjar en classe econòmica i sols amb dos o dues acompanyants; això vol dir que abans duien una cort i que anaven tots en primera i de gorra. Que hauran de retre comptes i que els miraran els tiquets amb lupa; això vol dir que fins ara allò era casa Pepe i que els polítics populars carregaven a  l'erari públic tot el que volien. Algun economista podria calcular quants milions de dèficit ha representat tota la disbauxa que ha hagut fins avui i que ara, ara, diuen que volen tallar? En el cas valencià, particularment, amb governs populars des de fa divuit anys, podria algú fer aquest càlcul per a sumar-lo als milions dels diversos robatoris d'Emarsa, viatge del Papa, fem d'Alacant, etc.? Indignant!

Vaig a permetre'm una ironia, en forma de consell per a Fabra, per a estalviar més diners dels pressuposts. Creu que és lògic que hi haja alcaldes de poble que disposen de cotxes blindats, amb xofer i guardaespatlles? Li puc donar noms, si vol, perquè recorde que quan jo era alcalde de Silla, en acabar una reunió de col·legues a València vaig demanar si algú havia vingut amb cotxe i em podia deixar a Silla, o com a mínim a l'estació de ferrocarril. Es descollonaren rient-se de mi, i dos d'ells s'oferiren a deixar-me al poble, que els venia de pas i així va ser com per primera vegada en ma vida, viatgí amb cotxe blindat, xofer i dos guardaespatlles. Com em donava tanta vergonya, els vaig dir que em deixaren en la carretera i que no m'entraren al poble. Quants diners haurà costat fins ara aquesta absurda ostentació?

En fi, per a arrodonir la mala hòstia, haig de dir que dissabte mateix, dia 1 de setembre, em jubilaren definitivament, als 70 anys i 3 mesos, encara que jo hauria continuat. Vull recordar que ho he fet tan llarg per culpa d'Eliseu Climent, que mai no havia cotitzat per mi quan hi treballava al seu holding; d'això en tornaré a parlar la setmana vinent, perquè vull que tots els afectats, com jo, m'autoritzen a parlar d'ells també, ja que no sóc l'únic perjudicat i espere que així m'ho faran saber. “En todas partes cuecen habas”, que diuen els castellans, o siga que a tot arreu se'n fan de bolets, quan plou, i nosaltres també tenim la nostra ració de patriotes que passen per modèlics, però que són uns furtamantes, malgrat les medalles que els pengen. Ja en parlarem.