SILLA (L'HORTA)ENEL RÀNQUING DE LA CORRUPCIÓ

SILLA (L'HORTA) EN EL RÀNQUING DE LA CORRUPCIÓ

Article publicat a elPunt/Avui el dia 31 de maig de 2015

La passada setmana, en vespres de les eleccions, la premsa (Mundo, Levante i el Punt/Avui) i La Sexta, revelaven que la fiscalia investigava el polític siller del PP i vicepresident de la Diputació, Isidro Prieto. Es tracta de possibles delictes de suborn i d'enriquiment il·lícit, de cessió irregular de la plaça de bous de València, i de la confecció de factures falses i milionàries, tot aprofitant-se del càrrec. Així que pocs dies després de la mascletada del cas Rus, un nou coet els esclatava a Fabra i al PP en les mans, ara des de Silla.

Gràcies a aquest nou escàndol, que s'afegeix al de la implicació de Prieto en el cas Gürtel, per les despeses sospitoses de la campanya de les eleccions de 2007, Silla forma part del rànquing de ciutats i pobles amb casos de possibles corrupcions. Els sillers, doncs, ja no tenim res a envejar a ningú. Visca Silla!

Conte aquest cas perquè pot ser tot un paradigma del que ha passat a altres pobles. Ja sabem que per dalt hi ha els grans corruptes de Bárcenas, Granados, Blasco, Cotino, Matas, Rus... Però també els hi ha a una altra escala a molts pobles de no tanta nomenada, però significatius, com és el cas d'aquest poble de 18.000 habitants, de l'Horta. Com Rajoy ha reconegut que el tema de la corrupció els ha passat factura, no tinc res a afegir, sinó contar aquest cas, atenent a l'ambient que s'ha creat al poble.

També ho conte perquè jo vaig treballar amb Prieto a l'ajuntament, durant els dos governs del quadripartit (Bloc, EU, UV i PP), i sé alguna cosa. Quan he llegit la informació m'he posat a pensar si alguna de les malifetes per les quals l'investiga la fiscalia, l'hauria feta quan jo era alcalde i ell regidor. Si és així, em sentiré especialment estafat i indignat, com també se sent el poble, especialment els militants i/o votants de bona fe del PP, segons m'han manifestat molts d'ells, alguns de molta rellevància.

En realitat, correligionaris seus ja m'havien advertit que no me'n refiara de Prieto, quan subscrivírem el pacte de govern i per això vaig seguir les seues gestions en l'àrea d'urbanisme. Les informacions que em passaven els funcionaris eren raonables. De fet, en la investigació a fons que ordenà l'alcalde socialista que em succeí (Baixauli) buscant draps bruts, no descobriren res d'irregular, perquè en cas contrari ho haurien denunciat, que era l'objectiu.

Així que si Prieto féu cap mangarrufa en aquells anys, serien exercicis de preescalfament per a, posteriorment, poder convertir-se en el pinxo que, segons la fiscalia, creuen que és ara. Ho faria, doncs, amb discreció i sotamà, a les meues esquenes. Així que espere, intrigat, el resultat de les investigacions de la fiscalia, especialment dels anys de la meua alcaldia (2003 al 2007).

En les eleccions de 2011, Prieto ja sabia que si encapçalava la llista electoral no traurien bons resultats, com em confessà ell mateix. Per això i perquè ja havia entrat en el cercle de Rus per a ser diputat provincial, i tenia objectius de més volada, promogué la candidatura del jove i inexpert Serafín Simeon, amb qui obtingueren el rècord de 8 regidors, insuficients, però. La legislatura ha estat lamentable i estèril.

Simeon ha tornat a ser cap de llista enguany. Lamentablement per a ell, tot aquest afer, que investiga la fiscalia, ha eixit a la llum uns dies abans de les eleccions i això l'ha perjudicat, perdent tres regidors. La indignació dels votants populars és més que evident, amb la pèrdua de vora la meitat dels vots, i amb la quantitat de vots nuls, perquè molts havien escrit en les paperetes, paraules de rebuig i insults contra Prieto.

Com casos com el de Silla els hi ha per tot arreu, podem afirmar que quan un alcalde és un home de palla d'algun pinxo, evidentment l'erra i no havia d'haver acceptat. Això és el que li responguí a son pare, quan em demanà que li tinguera un poc de llàstima al xic. Jo sempre li n'he tinguda i de fet ja li havia advertit, sense saber ni imaginar-me res d'açò d'ara, que Prieto li estava imposant el que li convenia a ell personalment i no a l'alcalde o al poble i que casos com el de la “periodista” que li havia imposat eren un escàndol.

Tota la desmoralització que hi ha al sí del PP, des del carrer Gènova de Madrid fins el poble més diminut, no sols és perquè han perdut les eleccions sinó perquè tenen el convenciment que els han pillat en la corrupció en què han viscut instal·lats tots: qui no sucava, deixava fer, i per tant n'era còmplice. Ara, doncs, que se jodan, que digué la filla de Fabra.

“Que hóstia, qué hóstia”, deia Rita Barberà, abraçada a Serafín Castellano. L'hòstia és tot el mal que han fet! Especialment a les famílies sense recursos, als estudiants, als jubilats, als dependents, a les petites empreses... Tots els recursos que han detret de l'erari a favor de la banca, tots els recursos que han malbaratat amb idioteses i bufes de pato, i tot el dineral que s'han posat a la butxaca, tot això si que és l'hòstia.

Mentrestant, l'única satisfacció que podem tenir és veure aquestes mòmies populars, capbaixos i humiliats, tan prepotents que eren fa quatre dies, engarjolats o a punt. Ara que els facen pagar. Quina colla de micos i quin desastre de país el que ens deixen.