BREUS, URBI ET ORBI. I

El Repunt 32

25/05/2020
nota: aquest text s'ha extret dels dos textos difosos per facebook uns dies abans., penjats en aquest blog

Urbi     El rector de Silla és un penjat de les campanes, ja que les toca tant si toca com si no toca. De sobte, les sonores i agradables campanes comencen ning-ning, ning-nang, ning-nang-nong… com si fos un dia de festa. Els ànims es desperten, perquè les campanes, si no fan el toc de soterrar, són alegres i ja ho diu el refrany: campanes al vol, pilotes a l’olla. La sorpresa, però, és si toquen i no és dia de festa i ningú sap amb motiu de què toquen les campanes; ni la gent de missa diària ho saben. A la plaça tothom emmudeix, perquè no es pot ni parlar i, de sobte, esclata una traca, doncs, és una boda; les dones escodrinyen, els invitats envaeixen els bars. Si són les primeres i multitudinàries comunions, la plaça s’omple de criatures i no hi ha cap dubte. Però, i si toquen un dissabte i a poqueta nit, quin sant serà? Surten unes devotes de l'esglèsia, algú els demana i s’aclareix l’enigma: és la Mare de Déu del Carme, o el Cor de Jesús… O siga, una festa gairebé privada que les campanes difonen pel poble, per sorpresa.

L’ús de les campanes no ha de ser arbitrari, sinó regular. Don Fernando era partidari de reservar-les per a les festes més grosses: el dia del Crist, sant Sebastià, Pasqua, el Corpus i Nadal. El seu famós secretari/sacristà, i molt bona persona Juanito, pensava el mateix. Els posteriors rectors abans de l’actual, mantenien el costum. El que té tanta obsessió a tocar-les, tant si toca com si no toca, és l’actual; i s’hauria de contenir. Les campanes no molesten i les de Silla sonen com en un concert, però traure-les de la seua funció i abusar del seu ús, és un abús i un desconcert.

ORBI   Compromís ha plantat cara al govern central i ha votat no a la proposta de Pedro Sanchez de continuar el confinament. El poc cas que el govern central de social-podemites ens fan als valencians mereixia aquesta negativa. En realitat, als valencians i valencianes cap govern espanyol mai ens ha fet cas, sinó al contrari, i per això som l’autonomia més infra-finançada de totes. Tothom ho reconeix, però ningú mou un dit per a solucionar-ho. Com les pressions de Puig i la societat valenciana, amb els grans empresaris implicant-s’hi, no serveixen de res, Compromís ha decidit que ja està bé de fer de comparses i hem votat no. Els qui per sistema desconfiem d’Espanya, compromisistes o no, hem pogut respirar més tranquils i amb orgull.

A les Corts Valencianes tots els partits estan d’acord a reivindicar un millor finançament i adoptar mà dura en la reclamació, però Baldoví era el més indicat per a denunciar-ho, perquè els altres diputats botànics formen part del govern central i estan lligats de mans i peus. Compromís s’ha decidit a treure profit de la situació, votant no per primera vegada. Ha coincidit amb el no dels diputats populo-voxistes valencians, però aquests ho han fet per obediència als seus duces Casado i Abascal; especialment a Casado, que intenta desesperadament erosionar Pedro Sanchez i fer-lo fora del govern. Pobre Casado, quina cara d’amargat!

Votar no és com dir al govern que ja n’hi ha prou de riure’s dels valencians i que s’espavilen, perquè no estan per a perdre vots i encara hi haurà moltes coses a aprovar. Cal recordar, perquè ningú no s’amoïne massa, que amb el vot de Compromís, Sanchez arribà a la presidència i que l’hem recolzat fins ara. Per la seua part, ell s’havia compromès a solucionar-nos el problema financer i no ho fa.