UN RECTOR MOLT CAMPANER
tuit 1/L penjat a facebok el 20/05/2020
El rector de Silla és un penjat de les campanes, ja que les toca tant si
toca com si no toca. De sobte, les sonores i agradables campanes comencen
ning-ning, ning-nang, ning-nang-nong... com si fos un dia de festa. Els ànims
es desperten, perquè les campanes, si no fan el toc de soterrar, són alegres i
ja ho diu el refrany: campanes al vol, pilotes a l’olla. La sorpresa, però, és
si toquen i no és dia de festa i ningú sap amb motiu de què toquen les
campanes; ni la gent de missa diària ho saben. A la plaça tothom emmudeix,
perquè no es pot ni parlar i, de sobte, esclata una traca, doncs, és una boda; les
dones escodrinyen, els invitats envaeixen els bars. Si són les primeres i
multitudinàries comunions, la plaça s’omple de criatures i no hi ha cap dubte.
Però, i si toquen un dissabte i a poqueta nit, quin sant serà? Surten unes
devotes, algú els demana i s’aclareix l’enigma: és la Mare de Déu del
Carme, o el Cor de Jesús... O siga, una festa gairebé privada que les campanes
difonen pel poble, per sorpresa.
Siga com siga, l’ús de les campanes no ha de ser arbitrari, sinó regular.
Don Fernando era partidari de reservar-les per a les festes més grosses: el dia
del Crist, sant Sebastià, Pasqüa, el Corpus i Nadal. El seu famós secretari/sacristà,
i molt bona persona Juanito, pensava el mateix. Els posteriors rectors abans de
l’actual, mantenien el costum. El que té tanta obsessió a tocar-les, tant si
toca com si no toca, és l’actual; i s’hauria de contenir. Les campanes no
molesten i les de Silla sonen com en un concert, però traure-les de la seua
funció i abusar del seu ús, és un abús i un desconcert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada