BREUS URBI ET ORBI VII (facebooks de setembre)

 

Breus, Urbi et Orbi. VII

Textos difosos per facebook, durant setembre de 2020

CASADO DIU QUE ELL NO ERA (9 de setembre)

Amb la falta d’honradesa que els caracteritza, l’actual responsable del PP, Casado, diu que ell no estava pel mig quan el cas Kitchen i que per tant ell no té cap responsabilitat. Li ha faltat dir que ell no era, que ell sols mirava, que és com tractàvem de fugir de la ira dels mestres quan es provocava una baralla entre els alumnes a l’escola, i aquests començaven a repartir llenya indiscriminadament: jo no era don Vicente, jo mirava. El mestre no s’ho creia i plaf, plaf, plaf, amb la barra d’una cadira, todos teneis la culpa, los que os pegabais y los que mirabais. Casado no anava a una escola de poble, sinó de pagament, potser de l’Opus, i allí els xiquets no es pegaven, perquè eren uns mariquites, però pot esforçar-se a entendre el que li conte.

Que els populars repetisquen el mantra que ells no hi estaven en les mil malifetes que han protagonitzat, perquè eren uns altres i que ells ni miraven, per a autoexculpar-se de cap responsabilitat, com en el cas que ara ens ocupa, és una hipocresia tan beata i repugnant, que produeix nàusees. Un partit que la justícia espanyola (!) ha hagut de responsabilitzar i condemnar per tantes il•legalitats comeses, algunes criminals, no tenen cap autoritat moral per a atacar ningú de res, però s’atreveixen a fer-ho. Ara mateix aquest Casado es nega a la renovació del poder judicial amb l’excusa que les de Podem tenen un assumpte que aclarir amb la justícia! El que intenten és que el tema dels jutges es mantinga sense renovar i així seguir mantenint la majoria actual, franquista i carcamal, que tenen al seu favor. Com és que la minoria dels jutges demòcrates no se’n van a casa i provoquen un escàndol mundial? Marca Espanya i olè!

 

ACLARIR MALENTESOS SOBRE LES BEATES (13 de setembre)

Reconec que sovint m’embale llançant diatribes contra alguns estaments i negocis bruts i contra les actuacions hipòcrites d’alguns capitans manaies, clero abusiu i confrares de l’Opus, que solc anomenar les beates de l’opus. Ho faig, encara que m’agrada més repartir bondat, però de vegades no pot ser. Lamentablement, a alguns amics i amigues els desplau la lleugeresa amb què use el terme de beates i he de fer uns aclariments, perquè tenen raó. Les beates de qui parle no són les bones persones que diuen els diccionaris, sinó que em referisc a una altra accepció, que no entenc perquè no inclouen, perquè és d’us molt general en tot el nostre àmbit lingüístic i segurament també en el castellà. Les beates a les quals em referisc són persones que fan ostentació d’una fe exaltada però que en realitat són falses i hipòcrites (més falses que el cor de Judes, que deia d. Fernando, rector de Silla, que també les tenia entema). Sempre utilitze aquesta accepció negativa i per això les persones bondadoses no s’han de sentir al•ludides, ni ofeses, perquè no va per vosaltres, estimades i bones amigues, a qui us vull de tot cor; perdoneu-me.

Aprofite per a dir que són unes beates les implicades en l’assumpte Kitchen, especialment l’ex-ministre Fernandez Ordoñez (membre de l’Opus, mireu si vaig ben encertat) que, pel que estan investigant-lo, fou el cap d’aquesta malifeta, la més tremenda de les del PP. El dubte que tinc és si el seu àngel de la guarda, de nom Marcelo, que com confessà “l’ajuda a aparcar el cotxe i també en temes grans”, té res a veure en açò, perquè l’hauríem d’incloure en la llista de les beates de l’Opus més falses que el cor de Judes i seria un contrasentit, o un oxímoron, com diuen els cursis.

 

MADRID (18 de setembre)

Mira per on i ara el gran Madrid es caga calces avall i en el seu nom la inefable presidenta Sanchez Ayuso; quina xica més difícil. No ho volen tot per a ells? Les indústries, els comerços, els bancs, els trens, els avions, totes les carreteres, els museus, els espectacles, el govern central, el parlament, els tribunals més suprems... Quina gola té Madrid! Doncs, posats a tragar tant, ara s’estan empassat la pandèmia, perquè és allí on hi ha més casos, on s’està arribant al límit i els sanitaris ja no donen per a més. El PP de Madrid ha hagut de claudicar i demanar l’ajut de l’estat.

Com han arribat on estan? Pel que fa a la concentració de les activitats econòmiques, a base de rebaixes d’impostos perquè tothom hi vaja a invertir. Han convertit Madrid en un paradís fiscal fent una bruta competència a la resta de les autonomies, amb un joc innoble i injust patrocinat pel poder central de tots els signes que ha hagut (i que hi haurà, si no ho frenem.) Pel que fa al coronavirus, perquè en els darrers 25 anys no han fet inversions en la sanitat pública, sinó que l’han abandonada i pràcticament enfonsada a favor de la medicina privada i ara no tenen ni atenció primària, ni suficients hospitals, ni sanitaris...

Madrid tiene seis letras, cantava Pepe Blanco, que haurien de declarar himne oficial. No l’he entès molt bé, però per al moment actual els aniria bé cantar. la M es de mierda, la A d’a fer la mà, la D donde no hay, na se saca, la R de rapinya, la I d’immoralitat i la darrera D de Déu dirà. Això no obstant, lamente el que els passa, perquè ho paguen els més pobres, no els culpables del PP.

 

L’EMINENT CANYISSARS (23 de setembre)

Supose que la missa que presidirà l’eminent cardenal Canyissars, el proper diumenge en la Seu, per l’hostaleria i la restauració, ha estat moguda per interessos catòlics. Han anunciat que així mostrarà al sector turístic la seua preocupació, davant tot el que estan patint per les restriccions de les respectives activitats, per culpa de la pandèmia. El diumenge és la Jornada Mundial del Turisme i aprofita l’ocasió; no cita, però, l’oci nocturn, sales de festa, ni puti clubs... Potser, que també hi aniran, perquè en la dreta hi ha molt d’interès pel sector. Ciutadans ja ha demanat ajudes per aquests industrials de l’oci nocturn.

Curiosament, el diumenge també és el Dia Mundial del Migrant, als qui que el cardenal no dedica cap missa, segurament perquè continua opinant que “tots no són trigo límpio”. Els migrants que venen a Europa, de la mateixa manera que els migrants europeus que marxen pel món, ho fan perquè fugen de guerres, de persecucions i la fam i cerquen la pau i un futur millor per a les seues famílies. No són trigo límpio per això? En el seu moment ja li vaig manifestar al cardenal que tampoc tots els capellans que marxen pel món són “trigo límpio” però que no devem desqualificar tot el clero, per culpa d’uns quants.

L’expressió espanyola no ser trigo límpio, és que una persona no és de fiar, no és sincera, és una persona dolenta que va de bo o fent-se el bo, però que no ho és i té unes intencions ocultes. L’equivalent en valencià és que una persona no és tan bona o tan santa com la pinten. He respectat l’expressió del cardenal perquè ell no sap valencià, ni vol que en sàpiguen els seus ramats ni els pastors; i per això no autoritza el missal valencià. Amen.

 

NI MADRID NI COLLONS (27 de setembre)

Ara que per fi, senyores i senyors, per fi alguns polítics i molta gent en general han començat a veure clar la magnitud de l’estafa madrilenya en totes les seues vessants i no solament en la futbolística del Real Madrid, és el moment que proclamem el nostre rebuig a la monstruositat de la concentració de tant de poder en unes mans tan brutes i indignes, com els governs de “la capital”. España es Madrid, Madrid es Espanya, ha estat repetint com una lletania l’actual presidenta, mentre demana que el govern central li trega les castanyes del foc, que cal tindre figa. Una gent que ha deixat al descobert que no tenen una bona sanitat pública, ni instal•lacions, ni metges, ni sanitaris, perquè han malversat els milions d’euros que se’ls havien facilitat (han desaparegut, s’han redistribuït, qui se’ls ha quedat? La sanitat privada? No saben, no contesten). Ara aquesta gent, que no té diners per a afrontar el desastre, però que està disposta a rebaixar encara més els impostos, èrquè hi vaja tothom, ara demana l’auxili de tots.

Com els governs que ha tingut Madrid són gent insolidària i de mà tan llarga que molts ja són a la presó i a altres se’ls hi espera, els madrilenys, que els han votat, no mereixen la nostra compassió. Així i tot, les classes treballadores de les barriades no han de pagar per culpa de les Aguirre, Cifuentes, Granados... i de tota la nòmina de malfactors implicats en la Gürtel, el Manzanares, la ciutat de la justícia... Així que hem de salvar-los del desastre en què estan immersos, però, que guarden els tiquets, per a passar-los la factura. I que s’hi intervinguen els comptes i s’aclarisquen responsabilitats. Ja està bé de suportar-los tanta ignomínia i xuleria. Ni Madrid, ni collons: a por ellos!