ELS ESTUDIANTS FARAN VAGA

ELS ESTUDIANTS FARAN VAGA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 17 d'octubre de 2013

Acabe de tornar de Mallorca i continue tan impressionat i encoratjat, com des de fa molts mesos, pel magnífic i generós exemple de lluita front als abusos del poder del president Bauzá (quina poca vergonya de paio!) i la seua cohort de vacaburres. Han estat tres setmanes de vagues i de manifestacions, en què han participat els estudiants, els professors i les famílies, la Universitat i la societat en general, cosa que mai no s'havia vist fins ara a les Illes. Els he dit: bravo i gràcies per la lliçó que ens heu donada!

Amb què em trobe, a Silla? Fantàsticament: amb la convocatòria d'una vaga estudiantil, (amb tot d'assemblees i de manifestacions) que començaran en tots els centres el proper dilluns dia 21, fins el divendres; una setmana de rebel·lió. Hi haurà tres dies de vaga (dimarts i dimecres, d'estudiants; dijous, d'estudiants, pares i professors). Assemblees i tancaments, piquets informatius... Magnífic!

He rebut correus per internet informant-me i invitant-me a participar-hi; m'han deixat propaganda escrita; m'han vingut a visitar i a parlar-me'n, uns joves estudiants; m'informen des de la Universitat que també s'hi afegeixen els professors... Evidentment, hi participaré tant com puga, els he dit a tots. I per al meu consol pense que si els estudiants estan tan valents, és senyal que encara no està tot perdut.

En altres moments ja he comparat la situació actual, d'aquests anys del PP, amb els anys del franquisme i he denunciat que no hem avançat, que estem igual que quan corríem davant dels grisos... I he dit i vull repetir que l'esperit i el tarannà dels ministres de Franco era el mateix que el de l'actual i tenebrós ministre Wert.

O és que, potser, aquest ministre troll encara supera als de Franco? És possible que, en efecte, aquest siga és el pitjor ministre d'educació que ha hagut mai en Espanya, que ja és dir. Wert vol imposar els seus criteris a la força i en contra de la ciutadania, fins i tot a la força bruta, seguint les directrius d'Aznar i la FAES. En realitat tots ells són uns dictadors i de demòcrates tenen el mateix que jo de canonge de la seu.

Per tant i tornant al poble, l'alegria que m'han donat aquests joves és immensa. Diuen: fora la reforma franquista (LOMQE)! I donen en el clau, perquè es tracta d'una llei feixista, que procura pels que tenen diners i castiga els qui no en tenen (les beques i l'augment de les taxes són l'exemple); beneficia l'ensenyament privat i perjudica l'escola pública; vol tornar a la separació per sexes dels estudiants (col·legis de monges i de frares?); tornar a imposar la religió com assignatura; redueix el nombre de professors i augmenta el nombre d'alumnes per aula; etc.

Els estudiants diuen que la llei de Wert és un “intent de retornar-nos a les cavernes educatives del franquisme” i que el PP “ataca i colpeja als més desafavorits, mentre protegeix i governa en favor d'un grapat de banquers...”. I denuncien que “els mateixos que ens demanen esforç, sacrifici i excel·lència són els que durant 20 anys, almenys, han estat finançant il·legalment el seu partit i cobrant sucosos sobresous sense la menor vergonya”.

Estic meravellat. Ara resulta que, com jo sempre he afirmat, la nostra joventut ni és tan ni-ni, ni tant no-no. La nostra joventut sap el que vol i sap expressar-ho. I ho demostren amb l'anàlisi educatiu que fan, com també ho fan amb el tema de la sanitat, amb què ells també es solidaritzen. De fet, em passen informació de la Coordinadora anti-privatització del País Valencià, que també està en peu de guerra, convocant concentracions i protestes davant de la conselleria de Sanitat.

Aquests joves no són ni-nis perquè ni volen estudiar, ni volen treballar. Són ni-nis perquè ni tenen treball, ni tenen possibilitats d'estudiar, ni tenen perspectives laborals, ni poden emancipar-se, ni viure del seu treball... És la pèrfida situació a la qual hem arribat, de la mà de la colla d'energúmens furtamantes i corruptes que ens “governa”. Per tant, hem de donar suport a aquesta joventut que s'ho està passant tan magre.

Pense que si els estudiants tiren endavant, és senyal que encara no està tot perdut. Els joves ho són tant, que encara són estudiants, però tenen tota la raó, i tenen el futur per davant. Els decrèpits feixistes que ens estan governant i oprimint, ni tenen la raó, ni tenen futur; sols tenen les butxaques plenes, això sí.

El dret a rebel·lar-se contra el poder tirànic és un dret polític, un dret moral i un dret natural. Precisament la marxa del món és la marxa cap a l'emancipació de la tirania. Fins i tot pensadors, com Tomàs d'Aquino (i ho dic pels beatos del PP), defensen el dret a oposar-se als tirans.

Per tot plegat, doncs, si els joves diuen que ja està bé de suportar la tirania dels brètols franquistes, tenen tot el dret a fer-ho i nosaltres també a recolzar-los i a marxar al seu costat.