S'HA CONVOCAT UNA VAGA. ANEM A LA VAGA!
Article publicat a el Punt/Avui el dia 20 d'octubre de 2013
Arran del meu article “Estudiants en vaga” (El Punt/Avui, 17
d'octubre) un entranyable amic professor, o siga sospitós per al règim, m'ha
escrit, que “la major part dels meus companys profes estan apàtics, com
anestesiats”, posant en dubte que secunden la convocatòria. Un altre també
entranyable amic professor, o siga també sospitós, m'ho ha corroborat per
telèfon: “ací la gent intenta escaquejar-se... No sé quants farem la vaga, però
supose que pocs...”. Això és conseqüència de la por, evidentment.
És lògic que, davant dels bàrbars, hom senta por, i les perverses pretensions
de la llei Wert (LOMQE), no poden ser més tenebroses, com ho és aquest ministre,
el pitjor de tots els que hem patit, inclosos els de Franco. La llei Wert és un
despropòsit monumental, que ens retorna als anys de la postguerra i del Cara al
Sol. Per tant, és lògic que els ensenyants senten por i els entenc.
Encara tenen més motius per al temor, perquè ja estan patint en la pròpia
carn tota mena d'agressions, que saben que aniran en augment: controls
ideològics dels inspectors; retallades en els sous; reduccions pressupostàries
que afecten a la qualitat de l'ensenyament; augment de les hores lectives;
augment dels alumnes en les aules, amb criatures assegudes a terra; reducció de
la plantilla...
El govern del PP, inspirat en les idees feixistes del laboratori FAES que
dirigeix Aznar el Malèfic, té com a objectiu la destrucció de l'escola pública,
com de la sanitat, dels serveis socials; de l'estat de benestar. A hores d'ara
ja ningú dubta que tenen aquests objectius, i encara menys els ensenyants, que són i seran un dels
sectors més castigats.
Per aquest motiu jo crec que ens hem de plantejar que amb el troll de
Wert i tota aquesta gent no hi ha res a fer i que més tard o més d'hora vindran a per
cadascú de nosaltres. Aleshores, cal fer un esforç, treure's la por del cos i de
l'ànima i defensar-nos, atacant el mal. Com és Wert qui ens ha declarat la
guerra, ell serà el responsable.
Per a encoratjar-nos podem recordar els famosos versos de Bertolt Brecht (o
de Martin Niemöller, tant li fa). “Primer vingueren a cercar els comunistes i jo
no vaig dir res, perquè jo no era comunista. Després vingueren a pels jueus i jo
no vaig dir res perquè jo no era jueu. Després vingueren a pels sindicalistes i
jo no vaig dir res, perquè jo no era sindicalista. Després vingueren a pels
catòlics i jo no vaig dir res perquè jo era protestant. Després vingueren a per
mi, però aleshores ja no quedava ningú que diguera res...”.
La por o la covardia són reaccions humanes, comprensibles però de vegades
inútils, perquè els energúmens, tocats per la inspiració feixista, no s'aturen
mai i menyspreen la democràcia, el diàleg i els pactes. Ells es creuen els més
sabuts, els qui tenen la raó...i el poder. Amb aquesta bàrbara manera d'entendre
la democràcia, evidentment, donen por. Però, no tothom es resigna.
A les Illes, que Wert i la FAES han convertit en camp experimental,
aprofitant la disposició de Bauzá i la seua colla d'ases, ja estan passant coses
ignominioses, que resumiré. Estan demanant a les criatures que delaten els
professors poc ortodoxos (?), com feien els nazis. Els inspectors actuen com a
policies, amb l'única missió de detectar i expedientar els dissidents. Volen
exercir la censura dels llibres per a dialectalitzar la llengua, illa per illa.
Per descomptat, han augmentat la ràtio d'alumnes per aula, disminuït els
pressupost, retallat els sous, etc. I estan facilitant la implantació de
l'ensenyament privat, mentre abandonen l'escola pública i seran els primers a
reimplantar l'assignatura de religió, a permetre la separació de sexes, etc.
Això és el que ens espera ací, evidentment. Però, per això mateix en lloc
d'acollonar-nos és vital que reviscolem i que diguem no. A les Illes ho han fet,
de manera magnífica, amb tres setmanes de vaga i amb el suport dels pares i de
la societat. Ací, com allí, esta situació ens perjudica enormement, però callar
encara és pitjor. Cal resistir, ja que ens ataquen, i atacar sempre que siga
possible; si cal, fent guerrilles.
No estem sols, amics ensenyants, perquè comptem amb la Plataforma en Defensa
de l'Ensenyament Públic, o siga, per les organitzacions FAPA-València, STEPV,
CCOO, UGT, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, SEPC, BEA, Campus Jove,
Sindicat d'Estudiants, Associació de Directors de Primària, Associació de
Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric
Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica. Enfront hi ha les organitzacions
religioses i empresarials, els sindicats grocs i el govern del PP.
Aprofitem, doncs, la vaga del dia 24 d'octubre i tota la mobilització prèvia,
per a deixar ben clar a Wert que no acceptem la seua dictadura. Ens convocaran a
assemblees, a fer alguns tancaments, a organitzar piquets informatius en
mercats, centres de salut, transports, a fer pancartes en instituts i facultats,
a fer la gran vaga del 24 i, posteriorment, a decidir altres accions. Hem de
participar. Com és la guerra, ens veurem a les trinxeres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada