DE QUIN TÚNEL PARLEU? ALBA MIÑANA I LA VAGA

DE QUIN TÚNEL PARLEU? ALBA MIÑANA I LA VAGA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 24 d'octubre de 2013. Vaga General de l'ensenyament

 

Jo també crec que estem eixint d'un túnel, però no del mateix de què parlen Montoro, Rajoy i Botín, que és el de la crisi; d'aquest en concret, nosaltres no estem eixint, ni especialment els més de 6 milions de treballadors aturats, ni els tres milions de gent que estan passant fam, ni els jubilats i jubilades que van a veure reduïdes les pensions, ni els estudiants que deixaran de ser-ho per quedar-se sense beca... Del túnel de la crisi sols poden dir que estan eixint els qui de veritat no han entrat mai, per exemple els tres mosqueters que acabe de nomenar.

Del túnel de què parle, i del qual sí que crec que estem eixint, és del de la por i de la vergonya, perquè la gent, especialment els més joves, que són el nostre futur, està perdent la por a dir el que pensa i la vergonya a dir les veritats i davant de qui siga. I aquests joves són un exemple que cal seguir.

Ara mateix, tota la joventut estudiantil de tot l'Estat (entre 80-90%), la majoria del professorat i moltíssimes famílies, estem de vaga, protestant contra la llei Wert. És impressionant. La joventut no li té por a res i crida pels carrers: fora la reforma franquista del PP! No és impressionant? I la cosa és tan profunda i va tant de veres, més del que s'imaginen el tal Wert i tota aquella gent, que en aquest sentit sí que es veu el final del túnel.

Tots guardem a la memòria la protesta rotunda dels estudiants amb millors expedients acadèmics, guardonats pel mateix ministeri, negant-se a donar la mà al ministre. L'acte va ser espectacular i a una altra persona que a Wert li haurien caigut els collons a terra; a ell, no, perquè és un apostòlic il·luminat i aquestos són molt caparruts i orgullosos.

Doncs, perquè sàpiga Wert que allò no fou un acudit d'un dia, avui mateix una encantadora estudiant de l'IES de Benicalap, que ha obtingut la millor nota dels Premis Extraordinaris de Batxillerat (9'36), que convoca la Conselleria d'Educació, es manifesta, sense cap vergonya, ni por i amb la cara ben alta, contra la llei de Wert. Assegura que si guanya el premi extraordinari de tot l'Estat, al qual ara es presenta, no li donarà la mà al ministre i que  recollirà el premi amb la samarreta verda de “Per un ensenyament públic i de qualitat”.

Una criatura així, de sols 18 anys, tan intel·ligent i treballadora com per a haver obtingut la nota que ha obtingut, i tan segura i convençuda per l'escola pública, com per a manifestar-se absolutament partidària. Tan convençuda que la llei Wert és dolenta, que, per exemple, subratlla que no entén que es puga avaluar l'assignatura de religió, que ella diu que és un acte de fe i prou, com les matemàtiques. Una xiqueta així és una prova que sí que estem eixint d'un túnel, però del túnel en què ens havien calat els del PP, del de la por i la vergonya. La joventut diu que no.

I una criatura com Alba diu en poques paraules el que molts valencians i valencianes no s'atreveixen: que pertany a una família castellanoparlant, però que els seus pares l'han duta sempre a les línies en valencià (IES Comarcal de Burjassot i després al de Benicalap) i que per això parla valencià. Fantàstic, Alba i fantàstica família Miñano Mañero!

Pensant en la vaga dels estudiants adverteix que ella sempre les ha fetes totes, vagues i manifestacions en defensa de l'ensenyament públic i que això no ha perjudicat el seu expedient. Meravellós missatge que surt al pas de les mentides dels responsables del ministeri i de les conselleries, que diuen que fer vaga perjudica els estudiants (sic).

Una dona així, (ja li dic dona perquè mostra mes senyals de maduresa que molts adults i adultes, començant per Wert) també té els peus posats en terra i manifesta rotundament que per als joves com ella no hi ha lloc en aquest país, que els joves sols tenen davant l'horitzó de l'emigració. És el futur que els té programat el govern i per això diu que un país així a ella no li interessa, un país que no defensa i no es preocupa pels joves. Malgrat tot, Alba aconsella a la joventut que estudien, que no defallesquen, i que dediquen temps a la lectura, a la literatura...

Totalment commocionat per l'entrevista que li han fet a aquesta preciosa joveneta, a qui felicite cordialment, així com als seues pares i a l'IES de Benicalap; commocionat també per les notícies que m'estan arribant del bon rotllo de la vaga dels estudiants, que han dedicat tot el dia a donar explicacions a la gent, a confeccionar cartells, a fer arribar la convocatòria a tota la societat i a preparar la gran vaga de demà; tan commocionat per tot plegat, encara em faltava saber del valor que ha demostrat una professora mallorquina, davant de la mateixa senyora reina.

Pel que he estès, la professora Jenny Lorden, d'Inca, ha recollit un dels dos premis nacionals a un projecte educatiu, que lliurava la reina i amb tota la tranquil·litat del món, amb el convenciment de qui parla en justícia, ha recordat que el millor premi havia estat el de la mobilització de tots els ensenyants i de la societat de les Illes per l'escola pública. L'han aplaudida tots els presents, fins i tot la reina.

Doncs, sí que estem eixint del túnel, però del de la misèria mental i moral en què ens volen encabits els energúmens de Wert i companyia. La joventut i els ensenyants són el motor que ens impulsa i, finalment, guanyarem i sortirem a la llum. De l'altre túnel, del de la crisi, ja parlarem però quan hi haja treball per als més de sis milions d'aturats, quan els bancs tornen a donar crèdits i quan, arribats els dies de cada convocatòria electoral, tothom diguem que prou, que ja està bé de tanta poca vergonya i de tant de xoriç. La joventut d'ara és mereix que ho fem així, i els “que venen darrere”, que diu Alba, també.